Avui a Barcelona hi ha una cimera sobre la Mediterrània,  i aquests dies el món ha pogut veure que Espanya té un ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que no té ni  el valor  de la prudència, ni el de la mesura, ni el de la veritat.  La seva radicalitat l’ofusca i com un brau típic espanyol, envesteix qualsevol moviment de l’entorn de l’independentisme, encara que hagi d’arribar a la mala fe de posar en el mateix pla el terrorisme gihadista  i l’independentisme. No tinc cap dubte que és una estratègia del Govern espanyol i que fa servir el Ministre com el predicador d’aquesta perversió.  L’estratègia, que per mi és molt greu, pretén utilitzar tots els seus altaveus per mostrar-nos al món com una societat capaç de fer qualsevol barbaritat amb l’objectiu d’assolir la independència i ja sabem que els Estats Units, per exemple, tot allò que es confon amb el gihadisme provoca recel. Per nosaltres la gran sort és que tenim la nostra policia molt eficient i han estat els Mossos d’Esquadra els que han tingut un èxit importantíssim i valorat per tot el món. I é de justícia dir que el comportament del Conseller Ramón Espadaler, ha estat modèlica i ens mostra la gran diferència amb el Ministre espanyol. Diu el Conseller que el Ministre no en sabia res d’aquesta operació, i m’ho crec. Els Mossos estaven a les ordre del Magistrat Pedraz i per tant, no tenia connexió amb el ministeri. Segurament també és un element que li ha generat enveja. Però imaginem-nos ara com podríem rebatre l’envestida del “brau” Jorge Fernández Díaz, si les detencions les haguessin fet la seva Policia Nacional o la Guardia Civil; les dificultat per defensar-nos d’aquestes ignomínies serien moltes més difícils perquè hauríem passat de fer-ho només en les paraules i no en la contundència dels fets. És per això que la mala fe es tremenda, però en el fons hem tingut sort tenir una Conselleria i una Policia pròpia molt eficient.