Llegeixo a la premsa que el PP i el PSC-PSOE han fet a Catalunya 140 145 llistes fantasmes respectivament, és a dir: llisten d’un sol candidat i que aquest no és ni del poble i potser ni de la comarca, o encara pot ser és de més lluny. I com és natural l’interés d’aquest candidat o candidata pel poble és totalment nul.  El curiós del cas, i la gran contradicció, és que per votar aquest candidat s’hagi d’estar empadronat a la població mentre que ells, per aspirar a representar-los no és necessari,  i fins i tot ni els han de conèixer.

I per què els dos partits, que fins ara han estat els principals d’Espanya,  han acudit tant massivament a utilitzar aquestes pràctiques? Segurament hi ha varies raons que ho expliquen però cap ho explica en la seva totalitat. La primera que hi veig és l’estadística de poder dir que han fet tantes llistes i mostrar una mena d’implantació territorial fictícia. Només hem de restar aquestes llistes per adonar-nos de la baixa implantació territorial que tenen actualment els dos partits. La segona,  que el meu criteri és més versemblant, és que  la llei electoral, que hem de dit no és la catalana sinó espanyola, preveu que aquells partits que tinguin una implantació superior al 50% del territori, gaudeixen d’una subvenció extra; és a dir, el que fan seria una mena de frau de llei, fet exclusivament per aconseguir més diner públic i això èticament podria ser  una possible d’apropiació indeguda de diner públic, encara que legalment sigui impecable.

El més sorprenent són les explicacions  que han fet els representants dels dos partit per justificar aquestes pràctiques. Maurici Collboni diu que aquestes llistes són  “anecdòtiques” i “puntuals”, és així com qualifica a una quarta part de les llistes presentades pel PSC-PSOE en els municipis de Catalunya. Enric Millo, fent bo la síndrome del nou convers, ha gosat anar més lluny quan ho ha justificat d’aquesta manera: “alguna gent té por de les represàlies per presentar-se pel PP”  Els que passen per un procés de caiguda del cavall, sigui per convicció o per mantenir un estatus econòmic i social, que mai tindria fora de la política, només són capaços de veure la maldat en l’altre i són incapaços de fer-se una anàlisi crític perquè són els  posseïdors de la veritat absoluta. Dir el que ha dit el Sr Millo, és un insult a tots aquests més de 140 pobles que tindran una llista fantasma del PP.

El fet que la llei permeti aquesta mena de fraus electorals i també ho premiï amb diners públics, semblaria normal que tingués un recorregut legal i la justícia es pronunciés, perquè en el fons, no hi ha massa diferències entre aquells que han rebut subvencions estranyes per pagar-se una campanya i aquells que fan coses estranyes que aconseguir subvencions estranyes, que a més són de diner públic.