Haig de dir sincerament que aquesta cosa rara que és Construïm, sempre m’ha semblat estranya.  En un principi se li va dir plataforma i més tard es va registrar com a partit polític i el seu objectiu no era gens clar. El seu impulsor, en José A. Duran i Lleida, jo el tinc per una persona capaç de fer moltes filigranes i equilibris i si m’apuren sofismes, però mai m’havia pensat que sent president d’un dels partits més històrics i de la coalició que governa Catalunya, arribaria a ser impulsor d’un altre partit alhora. Però hi ha persones que la seva capacitat de sorprendre no tenen límits, i en Duran n’és una. Pel que hem anat saben, dins del mateix partit democristià, el fet que Duran fos un impulsor d’un altre partit, no ha caigut gens bé i les crítiques van ser molt explícites i contundents, fins el punt que el seu alter ego i home que ha fet tota la seva carrera política a l’ombra de Duran, Josep Sánchez Llibre, va d’haver de sortir en defensa de Duran.

És cert que quan va sortir la llista dels promotors hi vaig veure persones amb un passat de militància política molt diversa i aquesta amalgama encara em desorientava més de cap on podria anar l’invent. Jordi de Juan, del PP, Alfred Pastor del PSOE, Josep Miró Ardèvol, de CDC era una barreja que, des de fora, no permetia endevinar cap on s’encaminarien. Però d’entre els signants també hi havia una persona a la qual jo l’hi tinc una gran respecte per la moderació, per la ponderació i per la profunditat de les seves reflexions; em refereixo al filòsof i assagista Francesc Torralba. De fet, les informacions del principi s’encaminaven o així ho semblava, que seria un instrument de debat i reflexió, però així que es va transformar en partit polític, es va veure  que aquest objectiu era pura tapadora.  Precisament un partit polític no és un instrument per impulsar un debat serè i argumentat.

I per si faltava més claredat que mai van voler ser un punt de reflexió ens ho han mostrat així que han iniciat la seva activitat amb atacs via twitter, un estri molt utilitzat en aquesta societat del titular, però gens oportú pels que pretenen reflexionar i argumentar qualsevol pensament. L’entrada en el món públic ha estat a la patacada, i alguns dels promotors, no els veig utilitzant aquest estil tant primari. I així que vaig llegit el primer twitter vaig pensar tot seguit amb en Francesc Torralba, i  amb el perfil que jo m’havia anant fent escoltant-lo i llegint-lo, i sincerament; o ens havia enganyat molt i durant molt de temps, o aquest no era el seu estil. I en pocs dies ell mateix en ha donat  la resposta, “Em desvinculo  de Construïm per no compartir la política que s’està fent molt allunyada de la meva manera de fer”

Diuen que aviat hi podrien haver altres desercions, no m’estranyaria. Cap dels noms esmentats més amunt, els veig persones amb aquest estil de debat tant baix.

De fet, aquest projecte de Josep A. Duran, pel que ara ens descobreixen, era més aviat un artefacte que amb el nom de Construïm el que es tractava era atacar indirectament la coalició de CiU, i el Govern de Catalunya, perquè no podia fer-ho directament mentre encara mantingui els càrrecs que té. Però de vegades les iniciatives tenen efectes inesperats pel propi autor, i Construïm els ha tingut dins d’UDC on el mateix Durant ha estat severament qüestionat. El que em sembla més inversemblant és com una persona, per un ego excessiu o per altres raons que me s’escapen,  pugui malmetre el seu capital polític fins i tot dins del seu propi partit.