En un article memorable Xavier Roig deia que si els aliats haguessin estat tant primmirats com ho som els catalans, avui Europa estarien mercant el pas de l’oca. Però per sort, els aliats van veure quin era l’objectiu més important, vèncer el nazisme, i ningú va tenir caps escrúpol per assolir aquest gran objectiu, pactar fins i tot amb Rússia. Una vegada assolit l’objectiu, cadascú va defensar la seva política i alguna era ben contradictòria i fins i tot agressiva. Catalunya durant la guerra civil, mentre combatíem el feixisme, aquí van voler fer la revolució que va ser una mena de guerra intestina. Al final, tots el sabem: Franco entrant per la Diagonal de Barcelona i quaranta anys de silenci i repressió.

Ara els catalans tenim l’escomesa més important dels darrers tres-cents anys i ens hem d’enfrontar amb un adversari-enemic, poderosíssim, i nosaltres des de fa uns anys, cada dia estem més dividits. I entomar un procés així amb possibilitat d’èxit, és impossible sense unitat i un lideratge fort, i no entendre això és una frivolitat colossal. Amorós, diu que “funciona que tinguem una oferta independentista plural”. Doncs els resultat  l’hem vist a Barcelona. I voler-nos enganyar per defensar les sefes posicions, és immoral.

Un altre punt fort per la independència era tenir la ciutat de Barcelona totalment implicada, ara hem perdut aquest actiu tant important. Algú, haurà de fer la història del fracàs i posar-hi noms i cognoms. De moment ja veiem con actua Ada Colau amb el Govern de Catalunya, i amb la Ciutat de Barcelona. Cal dir que els darrers cinc anys Barcelona era una de les cinc ciutats més atractives per invertir-hi segons un estudi de KPMG, i com deia fa dues setmanes en El Punt Avui, els experiments s’han de fer amb gasosa.

Un altre element importantíssim pel procés és tenir aliats exteriors, i sincerament no veig massa engrescador pels possibles aliats, els clònics de Syriza. L’UE saps prou bé com són i amb uns a dins, ja en tenen prou. I si algú pensa que qui ens ha d’ajudar són els bolivarians,  anem bé.

Jo estic segur que el 27-S hi haurà eleccions perquè el President Mas, ho ha dit i ell no és una persona que trenqui els seus compromisos, si els altres compleixen.  El que no estic segur és com anirà el procés que, d’iniciar-se, serà ple de moltes dificultats importants, siguem capaços de superar-les,  i no ho dic pel President que, no en tinc cap dubte que resistirà, però ell sempre ha dit que anirà davant si els seguim.

Potser estàvem en el somni de la unitat social que van viure en les distintes manifestacions, però els fets ens han mostrat que era irreal i hem descobert que estem molt més dividits del què semblava i que, per alguns, els interessos de partit són més importants que els del país, per més proclames independentistes que es facin.

Tot i el pessimisme que traspuen aquestes ratlles, continuaré actiu fins el 27-S amb tot allò que pugui, perquè, si falla el procés, pugui mirar a la cara a alguns que no han parat de donar lliçons d’independentisme i moralitat,  i desfogar-me.