Diuen que els polítics són especialistes de trobar fórmules complicades a problemes fàcils, i la foscor de la pregunta d’UDC és un exemple clar d’aquesta afirmació. Curiosament avui s’han repetit unes declaracions on la portaveu d’UDC la diputada gironina Montserrat Surroca,  el dia que més d’un miler de dirigents i militants democristians van  signar un manifest proposant una pregunta clara i diàfana, ella deia en els medis: “Sí, la pregunta ha de ser clara”. I aprofitava per retreure els seus companys que portessin el debat en els mitjans i no ens el comitè de govern. La pregunta que ha sortit dels òrgans de govern d’UDC que presideix Ramón Espadaler, es pot considerar de tot menys de clara.  Em diuen que en la llista d’aquests militants que van fer públic la seva proposta de pregunta, hi havia entre els signants dos fills de Carrasco i Formiguera, un fet que, al no publicar-se la llista, no s’ha pogut confirmar a banda de les informacions més o menys informades.

La veritat és que per primera vegada en la democràcia UDC ha de sortir de l’espai de confort que s’ha mantingut tots aquests anys i que tants bons redits de poder li ha donat. Així doncs, els militants, que ja sabem que són cinc mil, hauran de votar si volen una UDC en plena sintonia amb el procés o ser una mena de “Construïm”, que amb les seves piulades ja sabem quin peu calcen.

Divendres passat, en una conferència que vaig fer a Sant Pol, a l’acabar hi va haver un seguit de preguntes molt interessants, i una  l’interpel·lant expressava els seus dubtes amb el President Mas, i deia clarament, que era per la posició d’UDC i sobre tot de Josep Antoni Duran Lleida.  Jo li vaig fer notar dues coses: la primera que em sembla de justícia, és que fins avui el procés i sobre tot el 9-N, els membres d’UDC en el Govern, van tenir una posició exemplar. I recordava que la Vicepresidenta Joana Ortega, membre d’UDC està imputada juntament amb el President Mas i la Consellera Irene Rigau. Ara bé, vaig dir jo; UDC ara té un procés intern de clarificació que no sé cap on anirà, el meu desig és que vagi pel procés, però  conec al President Mas, i el que li podia assegurar és que ell, mentre tingui suport democràtic, no afluixarà i li assegurava que el 27-S hi haurien eleccions, si es respecten els acords com diu el President, i que seran clarament amb el full de ruta clar incorporat.

Per part de CDC han de ser molt respectuosos amb el debat intern d’UCD, però el full de ruta és clar, i els terminis també són clar, així que qui ha de clarificar i dir què volen ser són els demòcrata cristians. Passat el 14 de juny, quan la militància hagi votat, no m’estranyaria que el President Mas comences a fer gestions discretes per anar configurant una llista pel proper 27-S que entre els independents hi poden haver gent de CDC i d’UDC, però tots seran, com deia la Presidenta del Parlament de Catalunya Nuria de Gispert, clarament independentistes. Ni Josep A. Duran ni Ramón Espadaler, podran posar a la llista, si és que n’hi poden posar, militants nacionalment ambigus.  I penso que el President Mas farà molt bé de trencar clarament amb aquest política perquè el discurs de Duran durant molts anys li ha causat un desgast extraordinari i totalment injust.

Si UDC opta per un “Construïm”, s’haurà de disputar l’espai polític del PP i de C’s, i ja sabem el gruix que té. Vet aquí el dilema democristià.