Ciutadà Felip ( em costa dir-vos altre tractament que per mi em sigui més important que ciutadà) ja veieu com van les coses; hem passat de la xiulada al Camp Nou a l’apoteosi de Berlín, només amb una setmana. Els catalans som així, no parem fins assolit tots els objectius. Deixeu-me que us digui que segurament si hagués estat en el Camp Nou, no hauria xiulat.  A mi  no m’agrada que xiulin el nostre himne i per tant, m’incapacita per fer-ho al dels altres. Però no seré jo qui critiqui els que ho van fer, perquè comparteixo amb ells moltes de les greuges que acumulem de fa anys. I també quan he vist els que criticaven l’acció, i de quin peu calcen, per rès del món  vull estar amb ells. Ni de prop! Puc triar, i trio el bàndol de la llibertat.

Fa tems, ja us vaig escriure, per cert sense cap èxit,  com ja m’esperava. Suposo que ningú dels que us són pròxims, us la va fer arribar. Però avui hi torno. Ja us he dit que els catalans som persistents i jo sóc català.

En l’altra carta us deia que tinguéssiu compte amb els que us envolten, perquè no sempre poden ser bons assessors aquells que són incapaços de fer-vos qualsevol crítica. Ja deia  Sir Francis Boscon: “La baixesa més vergonyant és l’adulació”  Amb les reaccions a la  xiulada, n’he vistos molts d’aquests vergonyants, i espero que les persones més assenyades del vostra entor, hauran intentat saber:  perquè xiulen? Què amaga aquests xiulets? Quines coses s’estan fent malament? Qui són els responsables d’aquests situació?  El mateix Xavi s’ho preguntava i la intransigència espanyolista li va dir de tot. Jo, el que us puc assegurar és que els catalans que varen xiular, que eren molts com tothom va veure, no va ser pas per mala educació, com alguns han dit maliciosament, era l’expressió d’un sentiment d’una  frustració i d’un desengany molt gran de bona part de la societat catalana. I quan s’arriba aquí vol dir que hi ha causes i també culpables.

Us vaig dir l’altre vegada que intuïa que el Govern espanyol actual, us poden portar per un camí sense retorn amb les seves polítiques agressives contra l’autonomia catalana, contra l’economia catalana, contra la financiació catalana, i sobre tot, contra la llengua catalana. Recordeu que ells tenen el pla d’espanyolitzar els nens catalans, i aquesta declaració de principis dita en seu Parlamentaria, n’és autor i executor el que us acompanyava en la llotja del Camp Nou, el ministre Wert. Voleu més provocació del Govern espanyol enviant aquest ministre com a representant seu?  Per mi, enviar el ministre Wert,  és una desconsideració cap a Vós, més important que la xiulada, perquè va ser una provocació cap a Catalunya, que n’heu pagat les conseqüències.

El catalans tenim cap a Vós el retret dels silencis davant els atacs constatats a Catalunya,  que constitucionalment encara avui en sou el Rei. Només cal que repasseu els acords dels Consells de Ministre dels divendres i en tots hi trobareu quelcom que us ha de preocupar perqué ells no paren amb la seva creuada. I si pels catalans el Rei no té cap opinió i només hi trobem silencis constitucionals, és normal que us veiem cada vegada més com el Rei dels espanyols i no dels catalans.

I els vostres assessors, que no s’enganyin ni us enganyin, fa temps quan les coses no havien empitjorat tant, érem agraïts quan en els vostres discursos fets aquí, dei-ho dues frases en català. Que n’era de fàcil!  Ara no. Ho reconec. Ara volem saber quants “quimèrics”, en expressió del vostre August pare, som. I si som els que ens pensem, tenim un pla per desconnectar-nos amigablement, si així ho desitgeu, i fer el nostre camí. I si això passa, veureu que mai més  ningú xiularà els vostre  himne i fins i tot trobareu temps per anar a una final com la que hi va haver a Berlin, i com a bon esportista que sou, podreu gaudir  del joc espectacular d’aquest equip, que tots tenim clar, que és “més que un Club”. I pel què fa al President Mariano Rajoy us puc dir que no  era a Berlin, però tampoc se l’esperava. Així estan les coses.

Amb la màxima consideració

Esteve Vilanova