A casa nostra fem les coses més estranyes de món, som capaços de fer un seguit de manifestacions multitudinàries que són l’admiració de tot el món, demanant la independència i la unitat.  I ara que és el moment de transformar aquest clam del carrer a les urnes, algú ens vol fer creure que per sumar més hem d’anar dividits. És a dir, la unitat ja no és un valor, sinó un destorb. I a més ens diuen una cosa tant sorprenent i estranya que una llista unitària divideix.  El mateix president de l’ACN Jordi Sánchez, en la seva intervenció en el moment Zero que organitza el Born i El Punt Televisió, argumentava que el fet que l’ACN era tant transversal dificultava fer la llista que proposava el President Mas, i la pregunta seria; no serà precisament que el P M va fer aquesta proposta per la transversalitat de l’ACN? Si jo ho vaig entendre correctament, el President va dir que atès que els partits polítics eren incapaços de fer una llista unitària que siguin aquestes institucions civils que tot ho han fet unitàriament i són tant transversals les que ho intentessin.

Si no fos que ens hi juguem tant, tot això semblaria un malt són. Per cert, si les institucions que apel·là el President no fan la llista i l’ha de fer els partits, que s’estalviïn de fer-nos passar  la vergonya de sentir-nos tractat com incapaços, fent-nos creure una unitat fictícia amb algun míting conjunt. No cal. Els hi agraïm molt, però som capaços per nosaltres sols saber què passa, per què passa? I per culpa de qui passa.

Malgrat això, votarem amb ràbia, però votarem.  I fins i tot alguns pensarem que certs polítics no es mereixeran l’honor de parlar en nom de Catalunya quan han jugat l’estratègia partidista, però votarem tots amb el crit ben fort: per Catalunya!