Hem d’estar preparats, que la cosa va seriosament. Ja hem vist com se les gasta el Govern espanyol, l’Udef, i tot l’entramat judicial i diplomàtic espanyol, que no pararan, tot el contrari! Augmentaran la seva escomesa com més ens apropem el 27-S perquè els fa pànic. Encara no descarto que abans del 27-S el President Mas, l’ex Vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau,  els jutges decretin penes privatives d’ostentació de càrrec públic, per arraconar-los.  També veurem, sorpresos almenys per mi, reaccions tremendament espanyolistes de molts que durant més de 37 anys han mantingut una ambigüitat calculada. Dolors Camats, per exemple, diu que plantejar les eleccions del 27-S com a plebiscit, és un “frau democràtic”. Impensable anàlisis d’aquesta política que porta molts anys en la política. O la deriva de l’UDC, sector espanyolista, amb declaracions sorprenents i insultants del seu President Josep A. Duran i el Secretari General Ramón Espadaler. De fet, del primer no m’estranya res, perquè la seva trajectòria és ben dubtosa: President del Grup Parlamentari Català i portaveu, i a l’hora ho fa compatible amb la  President de la Comissió d’Exterior d’Espanya, i també promotor d’un nou partit polític, mentre en presidia un altre. Em sembla que no podem pas demanar coherència a una persona així.

És per això que molts avui estem contents i esperançats perquè tot fa pensar que per fi s’haurà imposat el seny i tindrem una  única  llista “per la independència”. Un fet que ajudarà molt a l’hora de comptar i fer-nos visibles davant del món.

Potser una vegada hagi passat tot, serà l’hora de demanar explicacions per què alguns han impedit, fins a darrera hora aquesta sortida obvia. De totes maneres si hem aconseguit aquesta llista amb “fòrceps” i hem canviat el designi amb la pressió popular, haurem de tornar a batallar per fer un govern d’unitat, perquè vistos els precedents, també pot ser difícil. I és que el nostra país tenim els nostres defectes i les nostres fòbies, i som capaços d’anar units i cridar unitat en manifestacions massives, però a l’hora, fer-nos la punyeta per interessos partidistes i personalismes,  quan són els partits els que han d’actuar.

Aquests dies he escoltat moltes bestieses, com la que afirma que els catalans volem fer aquest procés sense líder i afirmar que el avui els líderatges ja no són tant necessaris. Deu ser que algú encara té la mística revolucionaria de l’anarquisme incrustada, però avui, com ahir i com demà, cap gran projecte es podrà fer amb èxit sense un líder. No ens enganyem.

La llista per la independència sense polítics, és una bestiesa semàntica, perquè ser polític, a no ser que siguin casta com alguns diuen i que jo no ho crec, tots som polítics, i la llista serà de polítics amb més o menys dedicació, però polítics. I necessàriament, agradi més o menys, si volen l’èxit, algú l’haurà de liderar. Només faltaria que algú pensi que això es pot fer assembleariament! El Govern, sigui el que sigui, haurà de governar i liderar.

I passat aquest temps del mandat de la llista, potser ens pot passar que, algú que ara no es presenta, després ja no es trobi a faltar. I és que les dinàmiques socials són molt estranyes i movibles.