Amb Varufakis, l’esquerra mundial ja té un nou líder per engrandir la nòmina dels conferenciants i motivadors dels seus postulats. És una persona intel·ligent, mediàtic, de formes rudimentàries, i de vocabulari incendiari. També és una persona que no coneix les formes més elementals de negociació ni de relació.  Només ell se l’hi hauria acudit fer, com va fer, clandestinament la gravació  d’una reunió amb els socis  europeus, un fet insòlit i que va provocar el trencament fonamental de la confiança.

Syriza també és una coalició de nou partits polítics d’esquerra radical de tots els colors i espectres del comunisme i l’anarquisme, creada en el 2004  Gracies a la gentilesa d’Izquierda Unida podem llegir els 40 punts del programa de Syriza, i realment un descobreix que el que deia l’alcaldessa de Madrid, la senyora Manuela Carmena; que el programa electoral només són indicacions que no obliguen, deu ser característics de tota l’esquerra. George Orwal, en la Revolta dels animals, ho va dibuixar perfectament amb els 10 manaments per fer la revolució i com havien acabat després quan els porcs haguessin agafat el poder. En el punt 9 diu: “combatre el secret bancari i l’evasió de capitals a l’estranger”.  Pot ser que  per això el primer que van fer va ser una amnistia fiscal. En el punt 10 hi trobem: “Rebaixar dràsticament la despesa militar”. Tots coneixem les resistències de Tsipras a rebaixar-lo quan la Troika li va demanar que per no retallar tant despesa social retalles 400 milions de despesa militar. En el punt 18 hi llegim: “ nacionalització dels bancs”.  Després dels nefastos mesos de no negociació, Syriza ha provocat, entre altres desfetes,  el col·lapse  de la banca grega, amb un “corralito” que ja porta dues setmanes i encara no se li veu la sortida. A més de les ajudes que ha anat donant el BCE de 80.000 milions d’euros, ara el sector bancari necessita 14.000 milions per reforçar-se i no fer fallida. Per tant, el Govern grec té l’oportunitat d’or de nacionalitzar la banca, però estic segur que no ho farà. I en el punt 40 diu: “ tancar les bases estrangeres a Grècia i sortir de l’OTA”. Això ja ho vàrem viure nosaltres aquí amb el famós “OTAN, d’entrada no”.

Si tenien tan clar que l’UE i el sistema econòmic de lliure mercat és tant nefast i “una altra economia és possible” on segons ells les persones viurien millor en el seu  sistema, com és que no surtin de l’UE i de l’euro, i iniciïn el procés pel canvi econòmic de l’UE  tant superior  al decadent i pervers? Potser tot el món mundial tornaríem agrair els grecs haver-se anticipat a la resta del món, amb el seu experiment.  I com pot ser que demanin més de 50.000 milions d’euros als “terroristes” de la Troika? I per què demanen diners als BCE si encara no s’ha convertit tal com demanen en el seu segons punt del programa? No serà que tota aquella posada en escena, aquelles paraules gruixudes, aquells comportaments displicents, aquelles crítiques ferotges, i aquella alternativa daurada, no era més que una mena d’esquer per guanyar eleccions, i una vegada instal·lats en el poder repetir el que ens avisava Orwell en la Revolta dels animals o de la granja?

La carta petició enviada a l’UE demanant un tercer rescat, entenc que si el seu programa hagués estat un vertader contracte amb les persones, avui la sensació del ridícul seria aclaparadora. Res d’orgull, res de demagògia, res d’ideologia; ara és l’hora dels números i de demanar per tercera vegada ajut per sobreviure als socis. I quan un ha de fer aquest pas, davant de qui has acusat de terrorisme, ha de ser molt humiliant perquè demostres que totes aquelles alternatives eren falses.

Potser per fi hauran entès que els països, com les empreses i les persones, l’endeutament és el contrari de la llibertat. I com més alt és l’endeutament, més baixa és la cota de llibertat.

En aquest cas, l’odi dels creditors, es reflexa amb un crèdit de 50.000 milions d’euros i amb una segura reestructuració de tot el deute. Hi ha odis rendibles.