Ara que ja sembla imparable la llista unitària i amb polítics, tal com el seny indicava, hem d’estar preparats perquè les envestides vindran de tot arreu i seran fortes. I no ens pensem que només seran d’allà, també seran d’aquí. De fet. la majoria de partits espanyolistes que són d’aquí deuen obediència allà i per tant ja estem acostumats amb el seu discurs catastrofista i demagog. Però també hem vist com alguns d’aquí s’han tret la careta i han arribat fins a límits que per mi, i sincerament ho dic, eren insospitables. El PSC, per exemple, ja s’ha fet un partit nou amb una espanyolitat radical sense el mínim complex. I per si faltava quelcom important per confirmar aquest viratge, l’acord a la Paeria de Lleida entre el PSC i C’s, confirma plenament aquest tomb radical. Haig de dir que el batlle de Lleida el senyor Àngel Ros, no m’ha enganyat tot i el canvi radical que ha experimentat en poc temps. Vaig perdre la fe en ell, quan en ple conflicte del PSC entre sobiranistes i espanyolistes en el Parlament, ell capitanejava els sobiranistes fins que va veure perdre el seu càrrec i va abandonar els companys que fins a les hores recolzava, per reintegrar-se al PSC-PSOE. Aquesta inconsistència ideològica no fa preveure cap moviment programàtic coherent i només s’explica pels interessos personals.  Així doncs, la seva liquidesa programàtica s’explica perfectament i no ha se sorprendre aquest pacte. El què cal fer es enfrontar-s’hi.

També em dol l’espectacle de declaracions que estan fent els d’UDC sector Duran-espanyolista. Segurament ara necessiten treure el cap en el mass-media i cal dir-les grosses fins i tot que no s’ajustin a la veritat.  Ja sé que molta gent defensa que en política tot s’hi val, jo no. Però bé, de moment l’esporgada que s’està fent en el seu partit, és tant severa que fins i tot pot comprometre a la soca. De moment sembla que el PP ha acudit a donar-los-hi abonament per sobreviure en un erm de terra àrida bancària, per intentar que sobrevisquin i siguin, en el possible, un destorb a partits independentistes. Duran porta trenta set anys venent bé el seu producte i sembla que a Madrid li han tornat a comprar.

Ara, com dic, amb aquest acord per la llista unitària, veurem i escoltarem coses grosses. Els adversaris sempre han tingut l’esperança que no seriem capaços d’arribar a la unitat, però tot i les excessives dificultats, ho hem aconseguit i això els fa molta i molta por. No m’estranyaria doncs, que, a corra cuita, invalidessin judicialment  al President Mas per neutralitzar-lo. O que portessin el Decret de convocatòria d’Eleccions al TC, que només admetent-lo a tràmit, quedaria en suspens.  Així és que hem d’estar units i preparats per a qualsevol cosa. Ja va dir el President Mas una vegada: “ningú ha dit que això fos fàcil” però el fet que no sigui fàcil, no vol dir que sigui impossibles. La possibilitat només és en les nostres mans.