Si no fos que un ja té una certa edat, diria que fins ara hem fet l’orni i de cop hem descobert les maledicències  de Qatar. Resulta que una part dels socis i seguidors del Barça que s’apleguen a l’entorn del candidat perdedor Jan Laporta, han basat la seva campanya sobre uns eixos que no han servit per atreure prous vots, i un d’aquest punts de campanya era Qatar.  Després dels recompte de vots i vist que Laporta havia estat severament castigat a les urnes, els seus seguidors han continuat a les xarxes socials una campanya contra Qatar que per extensió era conta el guanyador per majoria absoluta Josep M. Bartomeu. Per segons qui, li costa molt acceptar la derrota i l’evidència que el perdedor Laporta va marxar amb el 75% de recompte, ja àmpliament vençut, no saludés al guanyador, demostra fins a quin punt el joc net esportiu, és una quimera.

Tots aquests que critiquen Qatar tant excitats, se’ls nota el partidisme puix que agradi o no, ells no ho han denunciat mai quan Qatar Airways ha invertit en l’aeroport de Barcelona, i n’ha fet un “hub” amb avions de primeríssima generació, Qatar és propietària de l’Hotel Vela, i Qatar té una participació en SEAT, per no dir en el Corte Inglés, … només per dir-ne unes poques inversions. I cap d’aquests que s’esquincen les vestidures, han fet mai una ratlla de crítica.  Tampoc ho han fet quan Pep Guardiola, hi va anar i va dir que era un bon país, o ara que en Xavi Hernàndez, el gran capità del Barça i el millor jugador de tots els temps, va a Qatar a acabar la seva carrera futbolística i a estudiar-hi per entrenador, i hi va amb tota la seva família cantant les excel·lències del país. Tampoc ningú diu res sobre els mundials que organitza, ja siguin de natació, handbol,… futbol, més enllà de la crítica per la calor que hi fa.

I com la Pilar Rahola és una de les que també s’hi ha posat amb Qatar i el Barça, col·laborant amb la campanya del seu amic Laporta, com és una gran coneixedora i experta en temes geopolítics entre el contencions islàmic i jueu, ( i haig de dir qeu comparteixo moltíssims dels seus anàlisis) potser l’hi hauríem de recordar que no es pot ser tant selectiva, el The Jerusalem Post del 4 de juliol passat publicava la notícia i la foto d’un príncep saudita de visita a Israel, i com a mínim aquests, que jo sàpiga, també són salafistes.

Mai m’hauria pensat que jo que tinc una gran admiració pel poble jueu, hauria de fer aquest escrit, però res em rebenta tant com veure  la utilització demagògica de certes coses per beneficiar-se’n. I la campanya del  Barça és un exemple molt clar.