No sé si és per la calor d’aquestes nits que quan he arribat a dormir-me he tingut un malson i és que des de l’acord de “Junts pel SI” les envestides d’allà i d’aquí cap a l’independentisme han pujat molt de to. De fet, han pujat fins a nivells insospitats. Fitxant-s’hi que el mateix Ramón Espadaler, que fins fa poc era Conseller de la Generalitat de Catalunya, i en un temps va compartir amb mi despatx de diputat en el Parlament de Catalunya, diu que veu previsible que el govern espanyol suspengui l’autonomia i arrambla el clau dient: Difícilment s’entendria a Europa que el govern ( es refereix a l’Espanyol) no fes ús de l’article 155”  És a dir, veu normal que el Govern espanyol suspengués l’autonomia. Haig de dir sincerament que mai, fins ara, havia escoltat  tanta evocació a l’article 155.

D’entrada haig de dir que mai hauria dit que aquella persona amb la que hi compartia despatx, fos espanyolista. Però el temps i les circumstancies afloren els sentiments més amagats.

Així doncs amb tot aquesta pluja d’impactes informatius i el calor de la nit, el malson es justifica.

I quin malson  era? Doncs que el 28 –S una vegada els vots de Junts pel Si  i la Cup són majoria absoluta, vaig somniar la premonició d’Espadaler, sense conèixer-la d’antuvi, és a dir; que el  Govern espanyol aplicant l’article 155 de la Constitució  suspenia l’autonomia i com a president Rajoy nomenava a Josep A. Duran i Lleida.  “ para parar la locura de la deriva independentista de Mas”. I, clar que era un somni, però vaig veure a Duran jurant  el càrrec sobre la Constitució del 155 i un Sant Crist gros, i amb una cara fe felicitat indescriptible. En l’acte l’acompanyaven el PSC, C’S, PP i tota la gent que queda d’UDC.

Em vaig despertar junt en aquest moment de la presa de posició, quan m’hauria agradat veure una mica més enllà per saber la resposta d’aquesta pregunta que sovint em faig quan amenacen amb el 155; i després de suspendre-la què? És que nosaltres, tots els que hem votat per la independència de cop desapareixerem? És que restarem callats i quiets? Com pensa gestionar el Govern de Madrid això? Que ningú es pensi que perquè Duran fos el President, i que la Cambra de Comerç li hagi agraït a ell i a Sánchez Llebre, avui mateix  el seu treball de lobby,  s’hauria acabat tot, perquè ara és molt difícil governar només amb el poder de la força, sense el  la convicció.  I les ferides a Catalunya que produiria  pas així, serien molt fondes i duradores.

Clar que paral·lelament al cop del 155 poden acompanyar-lo amb la inhabilitació del President Mas, de l’ex Vicepresidenta Ortega i de la Consellera Rigau. I posats a fer, tampoc seria descartable, que en un rampell d’aquell que solen tenir els de tradició “cuartelera” fessin allò de:  “los meto una temporadeta a la sombra para que aprendan que con la Patria no se juega”.

I per acabar vull dir que contràriament al que diu Ramón Espadaler, tinc la sensació que difícilment Europa entendria que el Govern espanyol fes un acte de força davant d’un resultat democràtic i el que faria és obligar-los a negociar. Clar que acceptar això s’esfondra tot l’argument de Duran President de Catalunya per delegació de Mariano Rajoy.

Sort que diuen que la calor va de baixa