Vagi per endavant, i perquè no hi hagi cap mena de dubte, que el 27-S jo i tots els que pugi convèncer, votarem  la llista encapçalada per Raül Romeva. També haig de dir que si no fóssim en una situació excepcional, no votaria a Romeva perquè el seu discurs està molt allunyat del meu, però ara, no m’importa el seu discurs, ni la seva trajectòria, perquè tenim un gran objectiu comú a assolir com és fer de Catalunya un país independent; i com jo vull un país inclusiu, hi aniré amb qui comparteixi aquesta fita, pensin com pensin.  No m’hi sobra ningú. Així doncs, em sento molt ben representat per Romeva com a cap de llista, i amb tots els de les quatre llistes dels Junts pel Sí. Ara bé, sense que flaquegi mínimament la meva intenció de votar-lo per l’alt objectiu que tenim junts, em sobren algunes apreciacions o declaracions seves i fan que gent com jo tinguem un sentiment d’incomoditat que s’hauria d’intentar evitar. Els catalans del Junts pel Sí, no volem ara fer un concurs de qui és més “social o progressista”, volem fer un País nou i sabem que només serà un país si gent de totes les ideologies se senten atretes i compreses.

En una entrevista Romeva diu: “no defensaré la gestió de Mas als debats electorals”, ho entenc perquè, les vegades que l’he escoltat m’ha semblat una persona que en el debat polític es posava per sobre de la resta i es permetia, i pel què veig es permet, mostrar una superioritat moral i social pròpia de l’esquerra quan aquesta és a l’oposició. De fet, només que parli de la mala financiació de Catalunya, de la retallada que volen imposar-nos de 1.500 milions d’euros pel 2016 per sobre de la despesa ja retallada del 2015, en tinc prou, i potser algú amb certa honestedat intel·lectual farà números i veurà que el Conseller Mas-Colell i la resta del Govern del President Mas, ateses les circumstancies, han fet una gestió altament satisfactòria per eficient.  Parlar de les polítiques socials del Govern de Catalunya sense parlar de la financiació és el discurs més espanyolista que hi ha, perquè és obviar la principal realitat; la infrafinanciació que ens sotmet Espanya.

És evident que el meu comentari traspua reconeixement al President Mas, i reconec que és el millor que podem tenir en aquests moments i l’únic juntament amb la Vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau, que han donat la cara en la gestió diària i pel procés; i em semblen dignes d’una gran gratitud per part nostra.

I si algun dia hem de debatre què ha fet cadascú socialment perquè aquest país nostra sigui una mica millor, fem-ho. Potser alguns d’aquests que només han aportat ideologia es vegin depassat per molts que hem aportat acció.