Estem preparats per tot? Ha arribat l’hora de la veritat. Fins ara molts jugaven a amagar pensant que això no anava seriosament i teníem por d’alinear-se amb l’unionisme espanyolista pel descrèdit, però ara que veuen que va seriosament no tindran més remei que alinear-s’hi. Alguns com el PSC ja fa temps que han fet aquest pas, d’altres com UDC els va costar més perquè volien aprofitar, com sempre han fet, les prebendes dels càrrecs i els sous fins al darrer moment, i ara, aviat, tocarà aquest sector de l’empresariat que restava callat però mostrava un gran neguit i que s’aixopluga en el Foment del Treball. Aquesta institució entregarà un document contraria a la independència i a favor de la dependència. Era d’esperar un document així, perquè si una cosa tenen forces empresaris que representa aquesta patronal, és que qualsevol canvi el provoca urticària. Els bons empresaris s’adapten a les circumstancies canviants, però aquests han viscut sempre protegits pel govern de torn, i procurant que hi haguessin les mínimes mogudes. És l’herència del franquisme.

Tampoc restarà aturats el Govern espanyol, ni els partits polítics espanyolistes ( tots) ni la resta de les institucions de l’Estrat. Totes les estructures d’Estat d’Espanya es mobilitzaran per anar en contra del procés amb tota l’artillaria possible i sense cap mena de vergonya.  I pel que ja comencem a veure, amb una ostentació obscena pròpia d’ocupants. Ara, per ells, el respecte i la mesura són signes de feblesa que no es poden permetre. L’escomesa és massa gran.

També a casa nostra veurem com medis de comunicació i polítics abraçaran l’envit i s’alinearan amb ells, fins i tot amb acció o amb omissió, contribuiran en l’atac,  repetint-se les imatges de temps passat. El nostra país és així i així l’hem d’estimar.

Però ells, els espanyolistes d’aquí, juguen sempre a carta guanyadora, perquè saben que si el 27-S guanyessin ells salvarien moltes poltrones i molts càrrecs, mentre que els vençuts no espera més que l’ostracisme. Són venjatius, especialment amb aquells que han gosat atacar la sagrada unitat d’Espanya.  Això ja ho van patir els nostres avantpassats amb Felip V i tot que el temps ha canviat molt i les formes també, l’objectiu de l’època de Felip VI segueix sent el mateix: la sagrada unitat d’Espanya.

Per tant, ens falta poc per assolir la victòria si anem units, i per fer-ho ens caldrà molts fortalesa, molta fe i, per què no, molt de patriotisme. Fer un país independent és una fet importantíssim que requerirà esforç i també sacrificis, però l’objectiu s’ho val. Tenim gent disposada al sacrifici que encapçalen el procés, no siguem nosaltres els que fallem. No tenim cap excusa. El camí que hem iniciat l’hem de cloure amb èxit. I ens blasmaran, ens insultaran, ens perseguiran, ens maltractaran des de totes les atalaies seves que són moltes i fins i tot algunes les tenen aquí. Però nosaltres hem de mantenir la calma, i seguir treballant incansablement per l’objectiu. Una vegada assolit el somni, podrem mirar fit a fit a la cara d’aquests espanyolistes per dir-los que ho hem assolit fins i tot en contra seva, però malgrat això, el nostre país nou serà el país de tots. Aquesta és la nostra grandesa i que ens fa diferents a ells.