Compungit encara per la terrible imatge d’un nen de tres anys mort en una platja grega, agreuja encara molt més la terrible dissort d’aquesta part de la humanitat que ho ha de deixar tot per intentar sobreviure fins el punt d’exposar la pròpia vida. El cos inert d’Aylan Kurdi, que és el nom del nen que ens mostra la premsa d’avui, és el crit contundent de milers de persones, i de nens i de nenes, que han estat engolides per les aigües mediterrànies.  Avui, segur que seran molts els que d’aquest tragèdia en faran grans i contundents editorials, però potser que després i que com europeus  ens fem la nostra crítica, també caldria que sense voler ser políticament correcte diguéssim les coses clares i em permetran que faci dos apunt: el primer és que em provoca una gran vergonya i emprenyament que aquestes monarquies petrolieres riquíssimes i amb grans palaus, no aportin un euro per ajudar a aquests desventurats germans de religió i que l’opinió pública no ho denunciï severament. I el segon apunt és que aquesta denostada, criticada i anatemitzada Europa dels croats i cristiana, és el somni de molts per refer la seva vida amb dignitat. El poder d’atracció d’Europa és tant important que, com en Kurdi, perseguint-lo i perseguint el seu somni, hi ha deixat la vida. Una terrible tragèdia. El crit d’en Kurdi, és tremendament potent.