Una mica estava previst que a hores d’ara la campanya de la por s’hauria incrementat considerablement, però la realitat supera totalment el que em pensava. Mai pensava que els del NO, tots els del NO, i repeteixo, tots els que diumenge comptaran, vulguin o no, els agradi o no, en el grup del NO, haurien estat capaços d’arribar fins aquests límits d’indignitat. Jo no sóc d’aquests que per guanyar, tot s’hi val, tinc uns límits moral, ètics i de prudència, que no em permeten fer segons què per guanyar.

Catalunya sortirà de l’UE, i de l’Eurozona, diuen. I ho diuen amb tota la contundència per influir en el sentit de la votació. Recordo que fa ben poc, quan Siritza va proposar un referèndum, tots els líders europeus i el mateix Rajoy asseguraven als grecs que si sortia el no, quedarien exclosos de l’Eurozona i de  l’euro. Els grec van votar en llibertat i va sortir per una gran majoria un no. En tres setmanes aquests predicadors de l’expulsió, reunits a Brussel·les aprovaven un paquet d’ajuts de 85.000 milions d’euros perquè no sortissin de l’euro.

Les pensions no estan assegurades: Des del 1995 al 2011 Catalunya ha tingut dotze anys en que el saldo del sistema de pensions ha estat positiu i només cinc anys ha estat negatiu. El saldo acumulat pels catalans durant aquests anys és de 3.200 € per habitant. En el mateix període Espanya ha tingut deu anys en saldo negatiu i el total acumulat és negatiu en els disset anys, es a dir de -1.735 €.  Si a més les pensions es paguen amb els ingressos dels que treballen actualment, i el nivell d’atur català és més baix ( 19,88%) i Espanya 23,70), jugar amb les pensions catalanes a més de ser una mentida, és una infàmia i un immoralitat perquè només pretenen guanyar el vot dels jubilats jugant amb la por. Indigne.

Amb una Catalunya independent hi hauria “corralito”  Hem de separar els bancs espanyols que operen a Catalunya i els bancs catalans. El Govern espanyol ha exercit tot el poder a les dues entitats catalanes perquè fessin un pronunciament contrari a la independència i aquestes s’hi han resistit. Només és varen veure obligades a signar un manifest de la Patronal en aquest sentit. És un fet insòlit i que m’imagino la gràcia que ha fet en la seu del BCE que és qui te competències de control dels bancs.  Les declaracions imprudents del Governador Luis M Linde, és un altre fet que diu fins a quins nivells pensen arribar els espanyols. En la història econòmica, mai s’havia produït unes declaracions semblants d’un Governador de banc Central. És com si el cap dels bombers tirés un misto als tancs plens  de gasolina de Repsol.

Hem de dit que sortosament el Banc d’Espanya, per connivència política en la crisi, li van treure les competències supervisores i de liquiditat dels bancs catalans. Ara tot el poder és del BCE.

Caixabanc i Banc de Sabadell són dues entitats que pel seu volum de negocis són en la categoria d’entitats sistèmiques i el BCE mai les posaria en risc.  De fet, la rectificació del Governador del Banc d’Espanya, estic convençut que es deu a un “toc” de Frankfurt ( seu central del BCE)

Així doncs, el “corralito” és un impossible, i amenaçar amb això per condicionar el vot, és una maldat.

Amics lectors, us desitjo que diumenge, el dia més important de la nostra vida, aneu a votar amb llibertat, sense por que en aquest país hi ha molta gent molt preparada i amb seny que treballa fa temps per conduir-nos a la llibertat. Tingueu confiança plena.