Avui es constitueix el nou Parlament de Catalunya, i per primera vegada tindrà una gran majoria independentista, un fet que fa pocs anys ningú somniava. I el somni és aquí, i és ben real. I hi són amb la voluntat d’iniciar un procés de desconnexió amb Espanya. Així doncs, la constitució d’avui del nou Parlament, no és un fet normal i passa a la categoria d’excepcional. Per arribar aquí la societat civil catalana ha hagut de fer molts esforços espectaculars i sostinguts en el temps, i el President Mas, escoltant el clam del carrer i la impossibilitat de qualsevol negociació amb Madrid, va liderar aquesta reivindicació catalana i ens ha portat fins aquí, seguint sempre els principis de democràcia, del respecte i pacífic. Aquest és des de l’inici els valors que han inspirat aquesta “revolució”, mot que personalment no m’agrada per les connotacions negatives que té. Tots tenim clar que aquest procés o és democràtic i pacífic o no serà.

És per això que un excés d’indignació no ens aporta rès de positiu i sí mols paranys negatius. Fer la independència no és un procés que el puguin liderar aficionats ni tampoc ho poden fer els indignats, perquè requereix tenir molta fredor, molta anàlisi i una gran capacitat de seducció i convicció. Així doncs, no és feina per emprenyats, ni cridaners, ni ressentits, ni imprudents ni dogmàtics. L’objectiu de portar un poble a la llibertat, és massa gran per arriscar-lo amb les pulsions viscerals d’una quants i que ofusquin les raó.

Fins avui els espanyolistes i Espanya sencera, pensaven que el 27-S havien guanyat, avui només mirant la constitució del Parlament, s’han adonat que la majoria àmplia és independentista. I això ben segur que arrancarà fortíssimes crítiques de tota mena, però com diu el poeta: “hem de mantenir la calma mentre ens blasmen” i fer la nostra.

Ara, la única possibilitat que tenen el espanyolistes és intentar embrutar i denigrar al President Mas, perquè no sigui President i es convoquin noves eleccions esperant que l’independentisme es desinfli. Jo penso que el seu és un objectiu una mica arriscat, perquè podria ser que els independentistes, i especialment Junts pel Sí, tinguin majoria absoluta.

I la perversitat del PP és majúscula quan acusen al President Mas, de corrupte, i s’obliden del seu Partit i President.

Jo, per formació i per convicció, penso que amb indignació i amb indignats no es pot construir rès de nou. Els ingredients són: seny, pit i… atreviment.