Per què el president Mas ha de ser el President? Si fos una resposta només basada en la democràcia diria que té més d’1,6 milions de vots, és, de llarg, la gran majoria i amb això ja n’hi hauria prou; però el debat a Catalunya es complica per raons de ressentiment, que no són una raó democràtica com és la primera, cal dir-ho.

Com sóc un dels que va votar a Junts pel Sí amb tota consciència, em crec amb el deure de dir quelcom davant la situació que estem en aquests moments que el ressentiment sembla voler imposar-se.

Vaig votar a Junts pel Sí, perquè suposava que, de guanyar, el President seria Artur Mas, tal com ens havien dit. I era tant important per mi aquest fet que la composició de la llista i els noms, m’eren menys importants, tot i que hi havia grans noms. El President Mas m’oferia la seguretat que el procés es faria d’acord amb el pla dibuixat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional i explicitat en una sèrie de volums on tothom ho ha pogut veure. També el seu lideratge m’assegurava una capacitat de diàleg amb Espanya, cas d’haver-ni, i sobre tot amb l’UE i la resta del món. I a més és l’anellatge clar amb l’UE, amb l’euro i amb un model econòmic i social homologat amb el nostre entorn, i que, malgrat tots els defectes, encara avui és el millor model dels coneguts.

De fet, durant tot aquest procés i sobre tot durant aquesta crisi, hem vist molt sovint com alguns volen compaginar “el ser-hi sense ser-hi” amb una intenció clara de no tacar la seva impol·luta reputació amb la gestió diària de recursos insuficients. Jo no vull pel meu país polítics amb tanta tècnica partidista, quan es tracte de servir Catalunya, i molt especialment l’absentisme en moments crítics és molt més reprovable. Vull, i exigeixo, molta més generositat, i si m’ho permeten: patriotisme. Així doncs, voler participar sense participar, em sembla escandalós i encara ho és més si pretens, des de la comoditat, voler influir, condicionar, vetar i no cal dir-ho, voler imposar el seu model, social, econòmic i polític. Ja sé que alguns em diran que és la seva força dels vots, els que els hi dóna aquest poder i Junts pel Sí, són lliures de voler-los o no. I això és veritat, com també ho és que en l’ordre de prioritats, si realment són més independentistes que no populistes, col·laborar per aquest objectiu suprem de la llibertat de Catalunya, hauria de ser primer.

Encara tinc l’esperança que Artur Mas sigui el President, perquè si no fos així, tindríem un Govern imposat pel ressentiments d’una formació minoritària que s’hauria imposat a una majoria democràtica aclaparadora. I jo reclamaria noves eleccions abans d’acceptar aquesta imposició.

Deixo per sabut tot el què ha fet el President Mas i el seu govern pel procés. Cap més partit polític pot aportar una fulla de serveis igual. Perquè mentre un i unes s’hi jugaven la imputació i les querelles, la resta s’ho miraven còmodament des d’aquell estadi del ser-hi però no ser-hi; un estadi que en política és irrellevant. El camí cap a la independència exigeix molt més.