“President, posi les urnes”, va dir públicament i al cloure una gran manifestació i davant de moltíssima gent i de les càmeres de TV3 que ho retransmetia en directa, la presidenta de l’ANC Carme Forcadell. I, tot i que era una pressió improcedent cap un President democràtic, ningú va gosar a dir-ho i defensar el President. Diumenge hi ha una manifestació de l’ANC, que ja presideix Jordi Sánchez, i tothom reclama que no s’interpreti la manifestació com una pressió cap a la CUP, per què seria improcedent. És a dir, la CUP són més sensibles que el President de Catalunya? No, el que són més immadurs o, si més no, se’ls tracte com immadurs. Doncs sí, diumenge, es vulgui o no, la pressió més forta anirà cap a la CUP i el seu comportament d’aturar el procés fins que assoleixin el que ells volen. Són una minoria molt minoritària, però tenen la capacitat de bloqueig i l’exercissen, costi el que costi al País. No tenen raó d’Estat, només tenen raó de Partit. I potser, si al final diuen prou i canvien el joc, molts els hi estaran agraïts, els hi riuran les gràcies i se’ls qualificarà de grans polítics. Bé, el nostra país és així i no hi podem pas fer-hi més.

Avui Raúl Romeva era a Catradio i desgraciadament, potser la Terribas no ho ha cregut important, no li han preguntat si estava d’acord amb els quatre punts que va detallar pocs dies abans allà mateix en Quico Homs. Jo també vaig escoltar l’entrevista de l’Homs, i la signaria de cap a peus. Qui pot estar en desacord en tenir un Govern fort i estable i amb garantia d’estabilitat parlamentaria? I de la seguretat jurídica? I amb el compromís inequívoc amb els valors occidentals i particularment europeus? I de compromís explícit de pacte amb l’Estat espanyol i amb les Institucions Europees? De fet, aquest és el fonament del discurs de tot aquest Procés català. Si hem de renunciar a defensar això, que em diguin quin és el seu programa de Govern, perquè ja sé que la CUP no defensa res d’això, i ara ja no sé què defensa Junts pel Sí. A més, fins i tot la Declaració aprovada en el Parlament, despullada de les bravaconades cuperes, la voluntat de diàleg amb l’Estat espanyol i amb les institucions europees hi són molt presents; diria més, són imprescindibles i un punt clau per donar-nos la força de la raó.

No podem aspirar a la independència i ser un país modern i integrat a l’UE i l’eurozona, si deixem que els condicionaments fonamentalistes, dogmàtics i minoritaris, dels anticapitalistes, antieuropeus i antieuro, imposen els seus criteris.