Acaba la campanya i avui hem de reflexionar perquè demà és dia de votar. Una vegada més a la nit de diumenge escoltarem els partits dir-nos que tots han guanyat; és aquella perversa situació dels polítics negant públicament l’evidència mentre esperen que nosaltres ens ho creiem. Però l’efecte del seu propòsit és de recorregut curt perquè ben aviat la realitat s’imposarà.

Les previsions dels sondejos és que España pot entrar en un període de difícil governança la qual cosa és perjudicial per l’economia d’un país, i no he llegit cap manifest de la patronal bancària i de les caixes, alertant d’aquest fet, com ho van fer el passat 27-S. Serà que s’han adonat del greu error que van cometre? Serà que han entès que aquesta societat no vol tuteles dels poders fàctics? Sigui com sigui, han restat callats.

Una altra de les previsions dels sondejos és la més que provable desfeta d’UDC. El 27-S, i per votació democràtica, els catalans van situar a aquest partit històric a la condició d’extraparlamentari. Un fet que no es produïa en tots els anys de la democràcia. Per sort, no ha desaparegut la democràcia cristiana, perquè Demòcrates, la part escindida d’UDC, segueix en el Parlament. Ara sembla que es tornarà a produir aquest fet i els demòcrata cristians de Duran i Lleida, tornaran a ser extraparlamentaris, i aquesta vegada amb la figura capdavantera del seu líder. Si es confirmen les enquestes i aquest partit històric no té representació, serà un fet que en un futur s’estudiarà, pels alumnes de la política, com ara ho fan de l’UCD d’Adolfo Suárez.

Escoltant a Duran, hom s’adona que el seu discurs té un pòsit d’egolatria important perquè no para de dir-nos els grans serveis que ha prestat a Catalunya i a España ( jo penso més a España que a Catalunya, però és un pensament meu que es pot no compartir) al temps que reconeix la seva tasca de lobbista a Madrid. I la pregunta que em faig és, per què un home que, segons ell, ha fet tant de serveis ara no te el reconeixement social ni polític? Tan desagraïts som els catalans i els espanyols?

És per això que una vegada apagats els llums d’aquestes eleccions i ja tothom s’hagi situat, si la banqueta d’UDC queda fora, faig dues peticions, que serien un reconeixement d’acord amb els seus serveis: que sigui ministre d’exteriors del Govern espanyol, una tasca que estic segur li agradaria, i, com en el seu dia es van fer a Josep Tarradellas, el Rei d’Espanya tingués una atenció i li atorgués un marquesat i el fes Marquès d’El Campell. Sincerament seria la culminació molt digna i un reconeixeria a tota la seva trajectòria política. De fet durant molt anys a Madrid ja ha viscut com un marquès.