No ens enganyem que la cosa no va anar així. La Fundació Príncep de Girona, va ser una operació gestada secretament a Barcelona per gent empresària i dels medis de comunicació monàrquics i molt proper a la Casa Reial, preocupats per la poca estimació que tenia la monarquia a Catalunya, i molt especialment a Girona, on hi sovintejaven episodis de manifestacions que acabaven amb la crema de fotografies del Rei. L’operació es va gestar amb el màxim secret per por que reaccions populars no fessis avortar el projecte. Una vegada creada la Fundació i fet públic, es va voler donar-li contingut amb el Fòrum Impulsa. El nom del Rei i de la Casa Reial, és un focus atractiu per les grans empreses i Institucions a l’hora del patrocini, i amb diners, els objectius podien ser ambiciosos.

En els darrers anys les dinàmiques socials i polítiques catalanes han evolucionat molt fins el punt de provocar un xoc institucional amb el Govern espanyol i aquest enfrontament de Catalunya – Espanya, que podria haver estat una oportunitat d’or pel Monarca per vindicar-se com a mediador i facilitador, no ha estat així i ara molts catalans es pregunten, per què tenir un Rei si es mostra com a part? I avui l’escassa “autoritas” ( autoritat de reconeixement ) del Monarca vist pels catalans és molt generalitzada. I quan un Rei institucionalment només reina però no governa, si es despulla d’aquest atribut “d’autoritas”, queda despullat.

Així doncs, l’objectiu de la Fundació Príncep de Girona, ha topat amb els canvis socials i difícilment podrà complir canviar el rebuig social per l’acceptació, per més esforços i diners que hi dediquin. També l’actitud del Rei en els darrers temps no acceptant rebre a la Presidenta del Parlament de Catalunya, fent ostensible un menysteniment a la representat de la Institució democràtica; i el to que s’ha filtrat de l’entrevista amb el President de DiL, Francesc Homs, en la que, segons s’ha dit i per gaudi de tot l’espanyolisme, el Rei li tenia preparat tot un llistat de greuges comeses pels catalans i les Institucions catalanes, dificulten en gran manera els treballs de la Fundació.

Per què no rebre a l’Honorable Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, va ser un gest de rebuig institucional i social? Perquè és la Institució que ens representa a tots els catalans. I com normalment no hi ha causes sense efectes, la resolució presentada i aprovada a l’Ajuntament de Girona per demanar que canviïn el nom de la Fundació Príncep de Girona, per la de Carles Rahola, ha tingut més consens ciutadà del que en altres circumstancies hauria tingut.

Alguns s’han afanyat a explicitar la magnífica feina que ha fet la Fundació amb el Fòrum Impulsa per premiar i reconèixer als joves emprenedors, i és veritat, però donar per perduda aquesta iniciativa amb un canvi de nom, ja és més discutible. Potser els que hi veuen aquesta correlació, pensen que moltes empreses i institucions patrocinadores sense el nom del principat deixarien el patrocini, i certament podria passar; però també alguns pensem que si acceptem que podria passar, hauríem d’entendre i justificar molt del què ha passat amb el cas Nóos, i jo vull entendre que el nom no fa la cosa, com diem aquí, i les iniciatives es justifiquen pels seus objectius i resultats, i no pel nom que porten. Però com he dit abans, la Fundació Prínceps de Girona, tenia un objectiu principal, que era polític: presentar una cara amable dels prínceps per trencar l’escassa acceptació social, i a partir d’aquí la resta eren complements.

Ara la Monarquia es troba en una cruïlla, com s’hi ha trobat tants partits polítics alguns dels quals no han sabut reaccionar bé i han hagut de pagar uns costos molt importants, i és que el Procés català obliga a tots a definir-se clarament i tots els moviments del Rei s’encaminen cap a recuperar prestigi entre l’espanyolisme oblidant-se d’allò que una vegada ens va dir solemnement: “ els catalans seran allò que ell vulguin ser”