Fa uns mesos, en la reunió de Davos, es va fer públic un informe de l’Unió de Banques Suïsses, que estudiava els efectes i repercussions que podria tenir diverses situacions que podrien produir-se a l’UE. L’estudi partia d’un possible èxit del referèndum de la Gran Bretanya per sortir de l’UE i les repercussions que tindria la seva sortida de l’UE; i així anava desgranant diferents escenaris. Curiosament en l’estudi de l’UBS era molt més perjudicial per l’UE que plagués Àngela Merkel, que no pas que la Gran Bretanya sortís del Club. Des de la banda mediterrània s’ha fet una campanya duríssima contra la Cancellera alemanya i se l’ha presentat reiteradament com la culpable de la greu crisi que patim tots nosaltres sense admetre que el nostre problema l’hem generat aquí i el continuem generant aquí, gastant més del que guanyem. Les crítiques dels del Club Med és perquè la Cancellera no acudeix ràpidament i amb les quantitats d’euros que volem, a socórrer les nostres descontrols, i per ajudar-nos ella ens exigeix seriositat, compromís, control, abans de fer-nos la transferència dels seus diners. La Cancellera Merkel ha estat, i és, la gran excusa per a tota aquesta tribu de polítics inconsistents però mediàticament populistes, per justificar les incapacitats de gestió pròpies.

Quan va començar aquesta allau de refugiats que acudien a Europa, mentre tothom callava, ella va ser la primera que es va posar al davant, però va cometre un error greu per un polític; va deixar palar el cor i no el cap i l’UE és molt egoista. Ella volia i demanava que Europa es comportés humanament amb els refugiats, però va descobrir que Europa no hi ha europeus i ràpidament els murs fronterers de les nacions s’han aixecat començant per les democràcies més consolidades i han actuat egoísticament deixant sola Alemanya.

El cost electoral que va pagat diumenge passat la Consellera per la seva posició amb als refugiats, ha estat elevat, però encara ho ha estat més pels socialdemòcrates del SPD. I aquest fet ens demostra amb una gran precisió social, que les democràcies tenim grans qüestions pendents de resoldre i una és aquest doble llenguatge social i individual de la societats obertes. Tots ens mostrem públicament humanitaris, però individualment tenim uns límits, que no expressem públicament però quan hem de votar, ho expressem. L’exemple del revés de la Cancellera Merkel, és l’evidència més clara d’aquest comportament social cínic.

Els polítics i els analistes polítics han coincidit unànimement a dir que el revés del CDU, CSU i SPD, amb el traspassament dels seus vots cap a partit d’extrema dreta i xenòfobs és degut a la por per una allau de refugiats. Malgrat aquest revés, la Cancellera ha declarat que davant d’aquesta tragèdia humanitària, seguiria lluitant per a donar-los una solució. El problema és que a tot Europa l’extrema dreta i xenòfobs, estan guanyant poder democràticament amb el vots del cinisme.