Permeteu-me que d’antuvi us digui que lamento moltíssim el meu error, però haig de reconèixer que amb la CUP em vaig equivocar molt. Segurament, i sense que sembli excusa, em va enganyar l’actitud positiva de David Fernández en les negociacions de la consulta i l’abraçada a Artur Mas. Però avui més que mai recordo moltes xarrades amb gent que dubtava a votar Junts X Sí i els animava que si no volien votar a JxS votessin a la CUP, amb la seguretat que el seu vot aniria també pel procés. I em vaig equivocar totalment. La CUP vol fer la revolució, però el procés no l’importa gens. Bé, potser dins de la CUP n’hi ha que sí, però són minoria i no tenen veu ni vot.

Diumenge passat vaig anar a Arbúcies i parlant amb un familiar que de sempre ha estat a la CUP, fins i tot ha tingut càrrecs institucionals, em va mostrar la seva decepció i la d’altres amics seus, fins el punt que se n’ha allunyat i ka no els va votar. Ell, com molts, té clar que el primer que hem d’assolir és la independència i per assolir-la no es pot ser sectari i s’ha de fer amb una gran unitat i no hi ha cap excusa per afeblir aquest objectiu vetant a gent o voler imposar impossibles.

Avui tinc clar que amb la CUP aquesta legislatura serà molt difícil fer passen endavant si depenem d’ells per més aduladors que tinguin, perquè ells volen anar cap un model de país, que no és al majoritari, i, per suposat, no és el meu. Així doncs, si cal dedicar al procés més temps i més esforç, li dedicarem, però de la mateixa manera que tots tenim clar que volem l’emancipació, no la volem amb segons quines condicions, amb segons quin comportaments ni tampoc amb segons quines hipoteques plenes de ideologies zombis. Aquest no seria el meu País.

I si desconnecto d’ells, no vol dir que em posi en un estat passiu. Serè actiu combatent democràticament el seus posicionaments totalitaris i lluitant per la sobirania plena de Catalunya dins de l’UE.