OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Si no fos perquè he estat, i encara estic, immers en la lectura de la novel·la històrica, molt ben documentada, sobre la vida de Marc Tul·li Ciceró, quan ja haig de començar a pensar que dimecres tornen els articles, diria com Fray Luís de Leon va dir en el 1576: “Decíamos ayer…” És a dir, per més que ens ho sembli, el nostre món canvia ben poc. Estem allà mateix on estàvem. I diria més, en la Roma de Ciceró la corrupció i la compra de vots a la “plebe” amb promeses que ara en diríem electoralistes i populistes basades en el binomi: pa i circ, i el sotmetiment de la llei al poder, era tant habitual com ara. Ciceró avisava de la facilitat que hi ha de passar d’una democràcia a una dictadura. Doncs en pocs dies hem vist com feien aquest camí Turquia i Nicaragua. El problema no és que Erdogan o Ortega hagin canviat, ells ja tenien el virus autoritarista incoat, simplement s’han aprofitat de la democràcia, com el seu dia ho va fer Veneçuela, per carregar-se l’estat de dret i destruir l’oposició. Potser me s’ha encomanat el pessimisme de Ciceró, tot i que ell, com a home de lleis, pensava que acabaria triomfant el dret, però la sensació que la democràcia recula, aquests dies m’és molt present. El sol fet que Donal Trump hagi estat escollit democràticament candidat dels republicans, és una símptoma preocupant de la facilitat per passar de la democràcia a l’autoritarisme.

Ah, i Espanya continua sense govern! I la meva sensació és que anirem a unes terceres eleccions. Sí, és escandalós tot el què passa, però com en l’antiga Roma, els interessos particulars i de partit són prioritaris. De fet, estic content perquè sense adonar-se’n han respectat el fet diferencial nostre amb la festa de Sant Esteve. Els neo-falangistes de Rivera se’ls hi ha escapat el fet.