En el 1985 en plena majoria absoluta del PSOE, i mentre feien la reforma de la Llei del Poder Judicial, Alfonso Guerra va pronunciar la frase “Montesquieu ha mort” que ha passat a la història com el començament del final de la independència dels tres poders de l’Estat espanyol: el legislatiu, l’executiu i el judicial. És clar que Guerra no anunciava la mort real del filòsof que va morir el 10 de febrer del 1755, el que ens anunciava era la mort del què inspirava la seva teoria de la independència dels tres poders i desenvolupat en la seva obra “l’Esperit de les Lleis” publicada l’any 1748. I és des de les hores que a l’Estat espanyol la connivència dels tres poders és escandalosament evident.

Avui mateix podem llegir en El Punt Avui una informació sobre una conferència que va fer a Barcelona el President del Tribunal Constitucional Luís Pérez de los Cobos, i “El President del TC limita la reforma de la carta magna al model territorial, és partidari de blindar-lo per evitar-hi canvis que només obeeixin a un joc partidista”. Per ell “l’error del 1978 va ser deixar el model territorial obert i inacabat i, el pitjor de tot, a l’atzar del joc partidista” I a més diu: “ el dret a decidir és una aspiració defensable sempre que es respecti la Constitució” però no diu que la Constitució no ho contempla. Aquesta mostra ben recent és l’evidència més clara que la separació de poders a España és una quimera, perquè tot el què diu, és una atribució del legislatiu. És per això que si “ara visqués Montesquieu a Espanya” avui hi hauria molta gent que recordaria la seva sentència segons la qual: “no hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota el calor de la justícia”. Ja no ens estranya que el dit senyor Cobos sigui o fos militant actiu del PP i no sigui impedient per presidir el Tribunal Constitucional. Les seves manifestacions d’ahir demostren que la confusió dels tres poders, és aclaparadora.

Tots recordem quan el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz parlant amb el submarí Daniel de Alfonso, mentre planificaven inventar imputacions a líders polítics independentistes, que les afinaria la fiscalia. I per si faltava més arguments al maridatge, una vegada el Parlament de Catalunya, en un acte d’honestedat política, va destituir fulminantment a De Alfonso, aquest va ingressar de nou a com a magistrat a l’Audiència de Barcelona. I el ministre conspirador segueix en el càrrec.

Espero que la nova República Catalana, tingui de Montesquieu i les seves teories un concepte més alt del que tenen els espanyols, i sigui una vertadera república amb independència dels poders.