Fa dies que totes les emissores omplen les seves tertúlies parlant del desgraciat accident que va costar la mort a una senyora de 81 a Reus. El fet objectiu és que era una persona que vivia en una precarietat econòmica important i un desafortunat incendi del seu matalàs li va provocar la mort. Sembla ser que l’incendi el va provocar una espelma encesa tota vegada que feia dos mesos que li havien tallat la electricitat per impagament. Els tertulians de tots els colors i els polítics, fins i tot el nostre president Carles Puigdemont, van mostrar una unanimitat a senyalar com a únic responsable a l’empresa subministradora que era Gas Natural per haver-li tallat la llum per impagament. Els més exaltats recolzen els seus raonaments en el fet dels més de nou-cents milions de beneficis que ha fet l’empresa, com si fer beneficis tingués com a conseqüència la mort d’aquesta senyora. També aquesta manera d’expulsar-se la responsabilitat del mateix Alcalde Carles Pellicer acusant només a l’empresa i informant-nos que ho posaran a disposició del Fiscal, demostra fins a quin punt han privatitzat la responsabilitat dels serveis socials cap a les empreses subministradores, rellevant-ne de responsabilitat els departaments municipals que tenen com a únic objectiu, vetllar per les persones en exclusió econòmica, és la teoria que la millor defensa és un bon atac. Segons es va saben més informació, donada amb tota recança, aquesta senyora feia tres anys que ja tenia un seguiment per part dels serveis socials municipals, no era una desconeguda, i van ser aquests mateixos serveis socials els que van intercedir perquè no li tallessin els subministrament de l’aigua. El seguiment d’aquests casos es fa amb visites periòdiques i sembla que les informacions diuen que feia quinze dies que uns tècnics dels serveis socials varen fer-ni una. Segurs que ells tenien i podien tenir molta més informació que ningú, i les repetides visites oculars del seu entorn, no van sospitar mai que podria tenir més carències? Saben que no pagava l’aigua, mai li van preguntar si pagava els rebuts de la llum? Quin protocols tenen els tècnics en les visites periòdiques? Només compleixen una rutina burocràtica o procuren la màxima informació? Així doncs, vist el fracàs estrepitós de la seva gestió, els serveis socials municipals també en són responsables, potser els primer responsables, i hauria estat bo que l’Àrcade hagués dit que iniciaven una auditoria davant del fracàs de la seva responsabilitat.

Uns altres responsables són la seva família. Pot ser és hora de començar a responsabilitzar també als fills de la dissort dels seus pares. De la mateixa manera que els pares mai podran abdicar de la responsabilitat que tenen amb els seus fills, la societat també ha d’exigir que els fills i familiars tenen una responsabilitat davant l’infortuni d’un familiar. La resposta que ens donen els polítics és que aquesta senyora tenia un “entorn familiar” conflictiu. Molt bé, de la mateixa manera que aquesta característica no seria un atenuant per un abandonament dels fill, tampoc ho hauria de ser per la gent gran. Recuperar el valor de la responsabilitat és urgent. Això que tota la responsabilitat recaigui sempre sobre altri, és el resultat d’un discurs polític oportunista. El primer responsable sempre és l’individu i si aquest per les circumstancies que sigui no pot, l’entorn familiar, que arribat el cas ha de comptar amb l’ajuda de l’administració.

Fa pocs dies una menor d’edat va moris d’un coma etílic, pel que vam llegir a la premsa la policia per tres vegades havia portat a la menor a casa seva en un estat important d’embriaguesa. I el més sorprenent del cas és que segons sembla els pares volen denunciar a l’Ajuntament. Els pares no tenen cap responsabilitat? Pot ser que la nostra societat moderna sigui tant irresponsable?

Que cadascú es faci la resposta personal