Recordo de la meva etapa de formador que fèiem un exercici molt conegut que era ensenyar uns 30 segons un dibuix i després preguntar al assistents què hi havien vist. La disbauxa era gran perquè mentre uns asseguraven haver vist a una noia molt jova, els altres asseguraven que hi havien vist a una senyora molt gran tipus “doña Rojelia”. Els uns estaven seguríssim d’allò que havien vist i els altres també. Després d’un cert debat tornàvem a mostrar la foto i mirant-la bé es podia veure les dues cares. Avui aquest article l’acompanyo amb una foto de dos dictador junts: Fidel Castro i Augusto Pinoche, els dos van assolir el càrrec per la força de les armes i els dos van provocar una ferotge repressió, i malgrat això estic segur que per a molta gent que pugui mirar la foto només hi veuran un dictador, que per uns serà Castro i per altres Pinochet, i som pocs els que hi veiem els dos dictadors. A més, alguns farciran el seu raonament amb una èpica revolucionaria, que vist tot el què va passar el segle passat, avui fa tuf de resclosit i esperpèntic. Recordo que a través de El Punt vaig tenir alguna controvèrsia amb el que a les hores era l’alcalde d’Arbúcies Jaume Soler, perquè en els meus articles criticava als Sandinistes de Nicaragua, i ell els defensava sense la mínima crítica, i per reforçar el seu argument sempre em contraposava el Xile de Pinochet. Avui suposo que no ho faria perquè desgraciadament Daniel Ortega i els sandinistes de Nicaragua s’han convertit en una dictadura del segle XXI, i Xile des del 1990 ja és una democràcia.

El premi Nobel mexicà Octavio Paz, sempre es queixava d’Europa acusant-nos que sovint jutgen i donem una certa cobertura moral a règims llatinoamericans que si fossin a Europa, els combatríem. Fins i tot vull pensar que aquests que avui es diuen “compañeros” de Fidel, i en canten les excel·lències, d’haver-lo tingut aquí, com a demòcrates que són l’haurien combatut, o potser alguns s’haurien convertit en la seva casta. Santiago Carrillo o Jordi Solé Tura, que anaven sovint a estiuejar a la Romania de Nicolae Ceaușescu i eren amics d’ell i vivien el dia a dia mai van tenir la temptació d’importar aquella dictadura, que era comparable amb la castrista.

Així doncs, avui és d’innocents pensar que mirant aquesta foto, hi hagi unanimitat en veure-hi dos dictadors, sempre hi haurà que dirà, depèn.