La Bíblia no deixa massa bé el tebis, i potser per això jo mai m’han caigut massa bé. Valoro molt el compromís i la presa de partit i detesto els que ni fu ni fa, o els de la versió més moderna; els que aparenten ser fu però posen tantes exigències perquè sigui fa. Haureu observat que hi ha una munió de polítics i tertulians ( algun director de diari i algun professor d’universitat o notaris) que sovint ens diuen que estan a favor d’un referèndum, però seguidament posen tantes exigències que el fan impossible. Ahir mateix en el Parlament, Josep Curto, em va avisar de la detencions a Madrid i que avui a Catradio tenia molta informació que la faria pública, em aquest avis he sintonitzat a primera hora la Mónica Terribas, i per tant he escoltat bona part del programa i de la tertúlia. Avui hi participaves també la Dolors Camats i la Teresa Cunillera, juntament amb en Josep Puigcercós i en Francesc Sánchez. Quan la tertúlia ha derivat cap a l’actualitat política catalana, Camats i Cunillera, s’han posicionat ràpidament en el bàndol dels tebis, la qual cosa em sembla una falta de coratge important. Jo ja sé que les dues són unionistes ( maia ho admetran) i per tant és poc ètic voler-ho amagar amb el subterfugi de dir que ja no saben on són pels “grans canvis de pantalles” que ha tingut el procés, i exigir-nos una “puresa democràtica” i fer un referèndum dins la llei espanyola i pactat. Com ni el PSC-PSOE, ni el PSOE, ni el C’s ni el PP, no ens el deixen fer, “ per ells, el més democràtic és no fer-lo”, és a dir: no votar. I és a les hores quan penso; no és mes democràtic fer el referèndum que volem nosaltres que SÍ podran votar també ells que no el volen i volen votar NO? Perquè jo no defenso ni defensaria mai un referèndum on ells no poguessin votar, i ells sí que defensen impunement no deixar-me votar. Con defensar això de no deixar votar, per un polític, ha de ser molt costós, i s’inventen un referèndum amb unes exigències que el fan impossible i així es pensen tenir la coartada perfecte per aparèixer amb la tebior que durant tants anys els ha permès “pescar” vots sense mullar-se. Els fa molta por posicionar-se clarament.

Per cert, si volen saber o recordar com va actuar el PSOE en la transició i en el post 23-F, recomano llegeixin l’editorial d’avui de José Antic en El Nacional.Cat, “Les lliçons de la LOAPA” , que és la seva ponència que ens va fer ahir en l’acte de suport a la presidenta del Parlament i els membres de la Mesa encausats. És una lliçó d’història que molt dels espanyolistes d’aquí, se l’empassen sense cap crítica. I nosaltres, fins i tot amb aquest vímecs farem l’enyorat cistell. Ahir, parlant amb els imputats i amb els membres del Govern, mai havia vist tanta determinació a tirar endavant. Serem capaços de seguir-los? Molta gent pregunta, ens fallaran? Honestament dic, no. Però això és de tots i la pregunta a fer-nos és , nostres fallarem? Ai dels tebis!