Hi ha un fet que m’intriga molt i per més que hi busqui explicació, no li trobo. Veuran; vas pel carrer i parles o escoltes quan parla la gent, tothom, i dic tothom, és contrari a la corrupció i es mostren tremendament hostil als tripijocs i cleptomania que ens ha portat la política sortida de la transició. I clar, si tothom n’és contraria i es presenten com a virtuosos, com és possible que una gran part dels polítics hagin sortit “ranes”, per utilitzar una expressió de l’Esperanza Aguirre? D’on sortien aquests, sinó del poble? I com és que, havent-hi tants malavats, no s’haguessin detectat abans si tota la resta som virtuosos? Miquel Roca en una entrevista que li va fer Gemma Nierga a TV3, per un moment va deixar caure que la corrupció fins a certa data era comprensible, nomes en la repregunta de la Gemma fent-li veure que justificava la corrupció fins a una data, va rectificar. Diuen que si vols conèixer a una persona li has de donar poder, i que tots els corruptes que en principi havien estat persones honroses, el poder els va transformar? O ja eren potencialment corruptes i varen cercar el poder per exercir el seu ímpetu cleptòman? D’alguns ho sabem clarament, em sembla recordar que en unes converses telefòniques gravades a Eduardo Zaplana reconeixia que havia anat a la política per “forrar-se”, però no tinc tant clar que aquest hagi estat el camí de tots. Segurament deu tenir una mica de raó allò que diuen que “l’ocasió fa el lladre” i si un es troba en un entorn de poder, sense contrapoder que el controli, les possibilitats de corrompir-se deu ser impressionant i només els més virtuosos són capaços de mantenir l’honradesa davant de les temptacions, que segur són molt temptadores.

Així doncs, si tots aquests polítics han sortit del poble, són una mostra del poble, i segurament tots no som tant virtuosos ni tant immorals com ens pensem, sinó que hi ha de tot. I com no els coneixem, ni coneixem quines seran les seves flaques quan tinguin poder, només tenim el contrapoder que vigili ( per què mai han imputat a un interventor?) i també sigui responsable de la seva responsabilitat. La corrupció pot ser per acció i per omissió, i normalment van molt juntes. Clar que el millor seria que tots fóssim virtuosos, però som humans.