Em deia un bon amic gironí, i molt del Girona: “suposo que parlaràs de l’ascens a primera”. El problema meu és que estic una mica massa encotillat en l’espai que tinc en el diari, i parlar-ne trobaria que seria fer una marrada massa forta, però tinc aquest espaí i aquí sí gaudeixo de més llibertat per tractar qualsevol tema.

D’uns anys ençà Girona té una vitalitat descomunal. I quan dic Girona, fins i tot diria tot l’espai metropolità més ampli, i podria ser tota la “província”. Els que tenim uns anys, recordem aquella Girona grisa que descrivia magistralment en Narcís Jordi Aragó. Com la part del meu pare ve de Terrades i si no hagués estat per la guerra segurament jo hauria nascut a Figueres, recordo de petit que la capital de l’alt Empordà era una ciutat molt més comercial que Girona, i aquells cafès de la Rambla, els vespres d’estiu plens de gent, un fet totalment inusual a Girona. Aquí la gent, així que sortia de treballar, es tancava a casa seva. Però el canvi ha estat grandiós, avui Girona és una capital on la gent hi treballa, hi estudia i hi gaudeix. Plena d’estudiants universitaris d’arreu. S’ha fet molt comercial, i s’ha obert al turisme i a l’oci. Avui Girona ja és una capital que es fa visitar. Te una gran quantitat d’oferta cultural, culinària i esportiva.

La part gironina més feble era la de l’esport d’elit, després de la desaparició del basquet masculí, recuperat molt honrosament per el femení. Des del diumenge passat, i per primera vegada a la història, tenim el futbol de primera. Ara sí, com cridaven els aficionats celebrant de l’èxit del futbol: “Girona és de primera”. I a més tothom saps que no ha estat gens fàcil i ha requerit una gran dosi de resiliència de l’equip i de tota l’afició. Perdre en el darrer segon l’ascens a primera, va ser un cop molt dur pels jugadors, per l’equip directiu i per l’afició. Només vista la gran festa de l’ascens, hom es pot fer l’idea de la magnitud de la frustració dels dos cops fallits anteriorment.

El futbol és un medi potentíssim d’exposició. L’atenció de les ràdios, la premsa escrita i les televisions cap al futbol, no es pot compara en cap altre esdeveniment esportiu. I un tast d’aquesta potència l’hem vist els gironins tota la setmana passada, i sobre tot el diumenge i el dilluns passat. L’impacte mediàtic de l’èxit esportiu en termes publicitaris, és un regal que costaria una milionada. I ara, durant tota la temporada vinent serà un continu de presència gironina a tots els medis de comunicació. Un fet que, si ho sabem fer, engrandirà encara més la imatge gironina i se’n beneficiarà tothom.

Després de l’eufòria de la festa, cal el seny i tenir la tranquil·litat i saviesa per no perdre el cap amb projectes sobredimensionats o l’afició pesant-se que tot és fàcil. Cal recordar que el Girona es va fundar el 1930 i mai havia estat a primera divisió, la qual cosa ja ens diu que és molt difícil; per tant, ser-hi, ja és un gran èxit per gaudir-ne cada quinze dies a l’estadi. La modèstia i l’austeritat, són dues virtuts que si es mantenen, ens assegurarà un futur de primera.