L’altre dia deia en forma de twitter que els independentistes ens hem fet nostre el mot “referèndum”, així, a seques. Ells, per parlar del nostre referèndum, han de posar-hi sempre un adjectiu despectiu, i davant del món democràtic un referèndum és un referèndum i mai pot ser despectiu perquè és una acció democràtica, si es fa en llibertat. Ara, que ja no saben com combatre’l, parlen d’una xarlotada i posen com exemple el 9-N, i s’equivoquen molt, i ells ho saben. Nosaltres en el 9-N mai vàrem dir que era un referèndum perquè era un procés participatiu. Ells també van dir que era una xarlotada, una festa,… fins i tot asseguraven que ho hi haurien urnes i que no es faria per il·legal. Ah! i el van voler deslegitimar apel·lant que les urnes eres de cartró. Doncs mira, jo per callar boques, el 1-O també el faria amb urnes de cartró perquè aprenguin que la voluntat popular no és en el continent sinó en el contingut.

L’esglai els va venir al veure els carrers plens de gent fent cua per votar en unes urnes i un recompte impecable reconegut per tots els observadors internacionals i la quantiosa premsa estrangera que ho va veure. La roda de premsa de la nit del 9-N amb el President Mas responent totes les preguntes, en català, en castellà, en francès i en anglès, a uns periodistes internacional interessats, va ser un gran èxit nostre i un gran fracàs del Govern espanyol. Però tot aquest desplegament de premsa es va fer per cobrir un “procés participatiu” sense cap incidència política més enllà de comptar-nos. Ara no, ara tots parlem de “referèndum” i que el Govern està disposat a aplicar-ne el resultat. Això és més seriós, però per això, i perquè ens entengui tot el món, ens hem fet nostre el mot més clar: “referèndum” i així tothom ens entén. Tot i que sembli un fet petit, fer-nos nostres les paraules normals, és un èxit importantíssim, perquè de la mateixa manera que ells han d’intentat explicar molt què és això que combaten dient-ne referèndum il·legal, antidemocràtic,…sense que els entenguin, nosaltres, només dient referèndum, en tenim prou.

L’estratègia de la repressió tipus “granota” ( fer escalfar a poc a poc l’aigua perquè no salti) tampoc li veig massa recorregut més aviat sóc dels que crec amb l’elasticitat de la tolerància, que un vagada aquesta ha arribat al màxim, diu prou i ja no hi ha més tolerància, i a partir d’aquest moment, estirar més és el trencament segur. O de vegada també es produeix sense avisar. Així doncs, que vigilin els responsables d’estirar massa la goma de la paciència social, que les gomes quan es trenquen per haver-se passat la seva tolerància, fan una fuetada important.

De moment, a més d’haver-nos fet nostre el nom, com he dit, també hem començat a recollir el que pacientment i calladament, malgrat les burles per part del Govern espanyol i els polítics unionistes, ha estat fent la política l’exterior del Govern català i el NYT, el FT i fins i tot la fundació alemanya Konrad-Adenauer, que és el think tank del partit de la Cancellera alemanya Àngela Merkel, es fan ressò del referèndum, i tots demanen al Govern espanyol que no perdi els temps que pot ser que aviat sigui massa tard per negociar.

I el Govern català en ha anunciat que el 1-O hi haurà un referèndum, i tot el món democràtic sap què vol dir això. El “referèndum” ja és nostre, ara falta guanyar-lo