Avui fa 60 anys d’aquesta foto. A Madremanya hi va haver una gran festa. Un dels fills il·lustres va cantar missa per primera vegada, i segurament fou un esdeveniment únic. I com Madremanya era i és un poble exemplar i molt unit socialment, les grans festes hi participava tothom, i aquest dia també hi va participar tothom. A mé, sabíem que al cap de tres dies Mn Albert marxaria a les missions i sabíem que anava a la selva de Moçambic. Un indret on hi va tenir una gran activitat creant cooperatives per conrear productes del camp i oferir menjar a la comunitat, obrin escoles on nen i nenes hi estudiaven i alguns, amb la seva ajuda, van poder arribar fins a la Universitat i també fent treball pastoral. I tota aquesta activitat durant molts anys la va fer en mig d’una guerra entre el Frelimo i l’exèrcit de la metròpoli (Portugal) El seu missatge ferm i constant en defensa dels més humils i oblidats, li va provocar el recel dels serveis secrets portuguesos i durant uns anys els van expulsar. Va tornar, va viure la independència, els primers anys de socialisme, i ell sempre fidel als més humils i a la seva obra, que va d’haver de reconstruir perquè el marxar i la guerra ho havien destrossar tot.

Avui segueix allà, donant missatge d’ètica i de fe, amb una gran humilitat que el fa incapaç de valorar com és d’excepcional tot el que ha fet i fa. El que l’estimem i l’admirem, recordar tal dia com avui, és un goig, com també estic segur que ho serà per a molta gent i per tot Madremanya.

A la foto hi ha Mn Albert Font, el meu pare i jo. Lamentablement el meu pare no hi és, però sortosament l’Albert i jo sí i ahir el vespre vam poder reviure del record aprofitant un sopar de santa Margarita amb la meva germana Margarita.