No tinc cap dubte. Aquesta pluja de canvis d’adreces socials d’empreses catalanes, i el pervers i incomprensible Decret Llei per facilitar el procés perquè marxin de Catalunya, juntament amb una gran campanya publicitària, és el darrer esforç de l’unionisme per intentar crear un clima de por. Això demostra el nivell de desesperació que tenen. Utilitzen les empreses al seu servei polític perquè, fora del Sabadell i CaixaBank no hi ha cap raó per fer aquest canvi.

Però reflexionem una mica.

Imaginem-nos dos supòsits:

Supòsit A. Catalunya esdevé independent. Aquests empreses que han marxat hauran quedat molt tocades en el que s’anomena responsabilitat social corporativa i hauran de fer molts esforços per tornar a recuperar el prestigi a Catalunya. I hauran de tornar aquí amb seu pròpia o veuran com el seu negoci l’aprofita la competència.

Supòsit B. Catalunya no esdevé independent. Ja sigui per unes negociacions o perquè l’independentisme no ha pogut. Aquestes empreses quedaran marcades per sempre més, perquè l’acte del trasllat de seu social no ha estat res més que un acte polític i de pressió cap el Govern de Catalunya col·laborant amb e Govern espanyol per generar pànic.

Els bancs i les asseguradores tenen una explicació raonable de fer aquest pas perquè els reguladors són europeus i per exemple estar aixoplugat amb el BCE no només assegura el negoci espanyol, també ho fa el català. Però Freixenet, per exemple? És un acte de pressió política instrumentada pel Govern espanyol.