Avui iniciem una setmana trepidant, una setmana d’incerteses i ben segur d’il·lusions i també potser de frustracions. Sigui el què sigui i com sigui, hem de mantenir la calma i la fe amb nosaltres mateixos, i ara menys que mai hem de defallir. Hem de tenir el cap fred i no deixar-nos emportar per aquell sentiment tant natural de la rauxa incontrolada. Som el què som perquè som molts i som molts perquè hem convertit el procés en pacífic, que és el que ens dona la força de la raó.

Tenim molts adversaris i enemics. Ens estan posant molta paranys enverinats. Estan disposats a tot: perjudicar l’economia, les empreses, provocar-nos, i des de fa temps la seva estratègia és primer crear un relat, amb l’ajut poderosíssim de tots els medis de comunicació espanyols i La Vanguardia i El Periódico, per després justificar les seves accions. Van començar amb un “innocent” acte tumultuós i hem arribat a tenir dos presos polítics acusats de sedició. Tenen el poder fort, el de la força, i l’utilitzen sense cap recança. I la seva desesperació ha arribat fins al Rei que s’ha comportant com un Borbó proclamant el Decret de Nova Planta.

Arribats a aquí nosaltres hem d’estar units i amb la màxima confiança amb el nostra Govern. Ells tenen tota la informació, tenen la determinació i són els que s’hi juguen més. Ens han demostrat que fan el què prometen, per tant, units.

Ull amb l’efervescència. que és una característica temporal. La solidesa s’assoleix amb calma i amb temps. I ull amb tota aquesta gent que té receptes tan fàcils, per un problema tremendament difícil i de tres-cents anys. Per més protagonisme que tinguin en els medis, per més que justifiquin la seva visió, aquest procés hi anem tots i quan una munió de gent empren un camí i volen arribar junts a la fita, els pas adequat és el dels que van més lents, mai els més ràpids.

Una vegada més, Keep Calm, que el camí és llarg