En aquests moments tinc un certa sensació entre desconsol i emprenyament. Que els interessos de partit hagin privat de fer una llista de país tenint més de mig Govern a la presó i l’altre a l’exili amb el President, i dos líders socials també empresonats, em sembla d’una baixesa patriòtica espantosa. Han deixat d’escoltar el clam massiu que reclamava una llista de país amb tot el Govern i els Jordis a les llistes per càlculs partidistes, i hi ha moment que un comportament així, és una ignomínia.

Però arribats ja aquí, nosaltres, la gent de carrer, no podem fer com ells i hem de demostra’ls-hi més seny i patriotisme del que ells ens han mostrat, i anar massivament a votar el 21.D. Això sí, votarem llistes que incorporin en llocs de preferència als empresonats i els perseguits per la justícia.

Com molts dels que considerem que el president és el MHP Carles Puigdemont, no reconeixeré cap President que es vulgui saltar-lo, un fet qui ni es fills del franquisme es van atrevir fer-ho amb Josep Tarradellas.

Ara, i em perdonareu, cada vegada que escolti les rodes de premsa justificant-nos llistes separades, permeteu-me que pensi que sou uns impostors capaços de defensar i blanquejar qualsevol cosa que vagi a favor del vostre interés encara que sigui contrari a l’interés de país.

Aquests dies he restat callat amb l’esperança que hi hauria patriotisme, que hi hauria sensibilitat als millers de peticions de llista unitària i tenia quest bri d’esperança perquè encara pensava que la nostra gent era gent amb sentit de responsabilitat davant el cop d’estat i de totes els que avui són a la presó i a l’exili, però avui, perdut tot, ja no em vull callar perquè no em vull posar al bàndol dels que han fet aquest despropòsit històric i perquè vull dir a tots els perseguits, que la meva solidaritat cap a ells passa molt per sobre de qualsevol càlcul partidista.

I malgrat això, com he dit, votaré i animaré a tothom que voti a llistes que incorporin a llocs de privilegi als perseguits per la justícia espanyola. Votarem emprenyats, dolgut i potser avergonyits, però avui no és hora de passar comptes als responsables, tindrem temps per fer-ho. Així doncs, encara que divergents, hem d’estar units.