La gesta de Brussel·les és d’aquelles que marcaran un abans i un després, n’estic segut. Però ens enganyaríem si penséssim que vist el que han vist els funcionaris de l’UE, ja ho tenint al sac. Serà cosa de temps, de persistència, de picar pedra, i ens caldrà molt de temps d’insistir-hi, sense defallir.

El que tem més l’adversari és que li diguem “no tenim pressa” i insistirem, pressionarem el temps que ens faci falta. Ells sí que no en tenen massa. La repressió, ja sigui policial o jurídica, és finita, insostenible en el temps. Clar que ens agradaria a tots acabar d’una vegada aquest contenciós i anar per feina, però hem vist com no és tan fàcil. Necessitem molt més de temps. De fet, l’independentisme fa pocs anys que ha agafar volada, i per tant hi ha processos que són llargs i nosaltres per més que recordem els tres-cents anys de subjugament, com a màxim en fa set que hem iniciat el camí de l’alliberació. Abans havíem intentat altres camins, pensant que Espanya podria ser una altra cosa, però ja hem vist on ens porta. I hem estat fent un gran pòsit. L’economia, la cultura, la modernització del país, és una basa imprescindible per a construir-hi sobre un país.

Només tenim un enemic nosaltres, i som nosaltres mateixos. El perill que el temps ens divideixi, entre aquells impacients que ho volen ja, i els més realistes que ho volem quan sigui possible, podria dividir-nos i seria un error molt greu. Segurament l’error que espera de nosaltres l’adversari. Però si som capaços de gestionar el temps perquè ens vagi a favor nostra, amb la insistència i amb la persistència deguda, serà molt difícil no arribar a port. D’entrada, hem d’admetre que hi haurà moment que no podrem avançar, doncs bé; reforçarem el nostre camp i agafarem forces. Ara mateix no som capaços de veure el camí que hem fet perquè estem obcecats mirant el cim, però siguem realistes i mirem en rere per veure el camí fet, i veurem com una gran munió de persones, com mai havíem somniat, ens acompanyem amb la mateixa fe dels caps de colla. No podem defraudar a tota aquesta gent prometent-los resultats immediats, parlem-los clar i segur que seguiran amb la moral alta.

Si per dir-los que necessitem més temps, es desanimen i es dispersen, vol dir que encara el nostre poble nos està prou madur per aquesta gesta. No sé quantes vegades haurem de votar més sent autonomia, però siguin les que siguin nosaltres hem de votar en clau d’independència i guanyar sempre clarament els unionistes a les urnes. Si fem això serem invencibles. Hem de demostrar al món què volem els catalans, i com diu la cançó: ho demanem tossudament.

A mi m’agradaria veure la independència i viure-la, però el desengany més gran que tindria seria veure com, arribat on hem arribat, ara desistim, ens dispersem, i abandonem l’objectiu, perquè això voldria dir que ja ens sentim vençuts.