Llegeixo a El Nacional una enquesta segons la qual el 52,6 % dels espanyols vol que el vicepresident Oriol Junqueras no surti de la presó i un 67,2 % opta per decretar presó incondicional al President Carles Puigdemón en cas que torni. D’entrada haig de dir que no m’estranya gents aquestes dades perquè d’un temps ençà he notat una indisimulada catalanofòbia a totes les televisions espanyoles, a tots els diaris espanyols, a totes les ràdios espanyoles amb les seves tertúlies i aquest any en tots els discursos dels presidents autonòmics, llevat d’honorables excepcions. Aquesta espiral d’odi, si no l’aturen, no pot acabar de cap manera més que amb la creació d’un monstre que un dia, sense saber el perquè, exploti, i després potser algú es pregunti, què hem fet? Però ja serà massa tard.

Ells, de moment, envelantonats perquè tenen tots els poders de l’estar que els protegeix, com si fos el “primo sol” cada dia van fent un pas més i de moment, nosaltres no diem res, però ens crea consciència que aquesta persecució moral, política, econòmica, institucional i militar, contra tot el què és nostre, no edificarà res de bo. L’objectiu dels del 155 ara ja és ben clar: esclafar-nos, humiliar-nos i si pot ser empobrir-nos, perquè durant una bona temporada restem callats i submisos. Però la història és plena d’exemples que les humiliacions esdevenen, a la llarga, un problema pels humiliadors.

És ignominiós veure com un ministre els partit més corrupte d’Europa, aprofita el seu poder fort per intervenir-nos, retallar-nos i atacar-nos l’economia i aquesta agressió feta amb la prepotència del personatge. A molts catalans ens provoca ferides fondes que difícilment mai oblidarem. I quan torni l’albada, que tornarà perquè res es etern, els podrem mirar de fit a fit, per avergonyir-los.

De vegades em pregunto què diran dels llibres d’història d’aquest temps fosc i tinc l’esperança que quan sigui l’hora, algú dirà clarament la vergonyant història d’un període que s’exemplificarà amb les ignominioses imatges de 1-O, i, ben segur, faran la llista, tota la llista, dels promotors, ja ho siguin per acció o per omissió. I sortirà el 155 i els noms dels tres partits promotors al costat de totes les destrosses materials, socials i humanes que haurà comportat.

El PSOE ha pogut fer oblidar la infàmia d’haver estat promotor de la LOAPA, però dubto que la història l’alliberi de la responsabilitat del 155 compartida amb el PP i Ciutadans i de la contribució directa en la formació d’aquesta espiral d’odi que comença a ser irrespirable.