Arran d’unes declaracions de Joan Tardà a La Vanguardia que parlava de la necessitat que sacrificar al President Puigdemont, vaig atrevir-me de reformular el poema d’Espriu i de la mateixa Bíblia, amb aquesta frase: de vegades sacrificar un home per un poble, s’acaba sacrificant tot el poble amb l’home. Tinguem-ho clar.

Entenc que estem passant per un moment molt difícil i ahir es va veure clarament en el Parlament on hi va aflorar entre el grups de la majoria, una divisió tant cridanera com innecessària. Cridanera perquè la prudència indica que fer una trencadissa així, el president Roger Torrent tenia que haver-ne previst les conseqüències puig que el procés està envoltat de voltors assagedats de sang i aquesta és de la més preuada. I innecessària perquè només calia que el president Torrent hagués convocat en el seu despatx els presidents dels tres grups parlamentaris abans de fer l’anunci d’aturar el ple.

Els missatges entre el president Puigdemont i el conseller Comin en els que aquest expressava al seu company d’exili, la sensació de soledat, els voltors els hi volen donar el valor d’una rendició, però ràpidament el President, en un acte de sinceritat, honestedat i de fermesa, ho va replicar fent esment a les flaques que tota persona humana té en certs moments i en certes circumstancies. “Estàs trist si et sents sol”, deia encertadament Ovidi. I hem d’entendre aquests moments de flaquesa.

Arribats aquí. el procés li cal un rearmament perquè el desgast d’aquests mesos ha estat i és impressionant. Hem perdut direcció política i social i aquest dèficit és transcendental. Sense lideratge social que acompanyi als polítics, és impossible avançar. Només cal que recordem les actuacions i la presència dels dos Jordis, especialment en els moments de flaquesa política, per manca d’entesa. Avui això no ho tenim, i pot anar a pitjor si, com sembla, volen agafar el lideratge social els CDR perquè, com hem comprovat davant del Parlament, el seu estil és molt allunyat del pacífic que han estat totes les convocatòries de l’ANC i d’Òmnium.

Entrem en uns deu dies que les intoxicacions, les notícies falses seran constants i ens caldrà serenor, temprança i fe perquè els enemics són molts i molt poderosos. Per la nostra part, hem de procurar mantenir l’entusiasme alt i sobre tot que els polítics i líders, especialment els empresonats i els exiliats no se sentin sols. Ells estan pagant un preu personal i familiar molt alt.