Ja sabem tots que des del 15 de setembre del 2008 a Espanya Maquiavel va matar a Montesquieu, així ens ho va dir orgullós Alfonso Guerra. I raó no els hi faltava. Montesquieu és el precursor de la separació de poders en les democràcies; les legislatiu, el judicial i l’executiu i una de les seves obres capdal és “L’esperit de les lleis” publicat a Ginebra el 1748. Maquiavel no va veure publicada a seva obra capdal “El Príncep” perquè ell moria el 1527 i la publicació és del 1532. I és un tractat sobre el concepte “realista” de la política i trenca amb els fonaments morals i de la religió. És una defensa de l’absolutisme i subordina la moral a les finalitats de l’estat, o el que més modernament se’n diu: a les “raons d’estat”. Que hàgim avançat retrocedint del 1748 al 1532 explica molt tot el que està passant en aquets dies i de com és la societat espanyola que accepta amb entusiasme desbordant, potser també molt inconscientment, la supervivència de Maquiavel i no l’importa gens la mort de Montesquieu. Aquesta manca de separació de poders tant ostentosa no pot ser un camp abonat perquè hi floreixi reeixida ni la llibertat ni l’economia.

La creació d’un relat per utilitzar-lo jurídicament i aquest mimetisme de comportaments amb els dibuixats per Geroge Orwell en la novel·la 1984, que era una denúncia ferotge a les dictadures, en són conseqüències puig que només es poden assumir amb la primacia de les raons d’estat de Maquiavel i havent matat a Montesquieu.