Això només ho podem fer nosaltres, i sincerament no sé massa bé si és perquè som més ètics i morals o perquè som una colla d’acomplexats i ràpidament demanem perdó. En els més de trenta anys que escric setmanalment en el diari, segur que si repassessin tots els escrits en algun podrien trobar frases i idees que agafats pel rave, l’adversari que cerca carnassa podria trobar arguments per fer-se l’enfadat. N’estic segur. Aquest cap de setmana el linxament que han estat fent al candidat a President de la Generalitat per unes piulades de fa sis anys i alguns articles que va escriure, em sembla deplorable i de baixa estrofa. A mi m’han agradat sempre els debats amb arguments i si els màxims arguments que tenen per combatre el “perfil” de Quim Torra és aquest, demostra la distància intel·lectual que hi ha entre el candidat i els oposants. Ja sé que no som un país normal, i segurament els tres-cents anys d’anormalitat ens ha modelat un caràcter més resistent que combatiu i amb un excessiu “políticament correcte” i és per això que els més implacables contra Quim Torra, han estat els nostres, i és deplorable. Segurament m’equivoco però aquest comportament nostre, en el fons, és l’evidència d’un complexa d’inferioritat. Trobaríem poques col·lectivitats en el món i en les nostra situació que es s’autoflagel·li tant.

Tots podem trobar quantitat infinita de piulades i d’escrits contra els catalans que ens han fet mal, per injustos, però ells mai els hi ha passat pel cap demanar perdó, i molt menys els seus els hi ho demanen. Aquesta asimetria de comportament em descol·loca perquè no sé endevinar per què passa. Ahir mateix la diputada Inés Arrimadas va fer un discurs amb altes dosis de cinisme, d’injúries, de mentides, de desprisi cap a molts catalans, que em van molestar, però m’aguanto, i ho faig perquè sé que ella mai em representarà a mi, mai em sentiré representat per ella i mai el seu món serà el meu, fins i tot si un dia arribés a ser la Presidenta de Catalunya perquè els votants democràticament ho han volgut, seria la meva Presidenta, però amb res em sentiria representada per ella. El seu món no és el meu, ni vull que ho sigui.