De la mateixa manera que tota la merda de les cloaques espanyoles un dia va supurar i va quedar al descobert, el procés català ha fet aflorar una realitat molt amagada a Espanya: el franquisme. Aquest subgrup d’espanyolisme radical i nostàlgic, fins ara estava amagat entre les files del Partit Popular i més tard s’han escampat en VOX i Ciudadanos, i està incrustat en tota l’administració espanyola. El terrorisme d’ETA els unia en el discurs i en les polítiques ultranacionalistes, però una vegada ETA ha deixat les armes, a Catalunya s’ha iniciat un procés molt més perillós pels seus interessos, conegut com el procés, perquè des d’un principi es tracte d’un moviments radicalment pacífic i ells no estan preparats pel debat d’idees. Necessiten la violència que els doni poder fort.

Fa temps que sostinc que, si fóssim un país normal, la Constitució Espanyola no seria valida perquè es va fer sota pressió i tutela de les armes de l’exèrcit. I cap legislació democràtica del món dona per bo un contracte fet amb aquestes circumstancies. Aquí com els polítics de la transició i els seus descendents s’hi han instal·lat perfectament, no ho denunciaran, però les interferències militars en fer posar articles concerts a la Constitució, és una realitat històrica, que en el seu moment, els “pares de la Constitució” ens varen amagar.

Però també fa temps que veig clar que una nova transició a Espanya és impossible perquè segueixen havent-hi els mateixos franquistes d’abans i els seus fills, i bona part dels militars, com ha quedat palès aquests dies amb un manifest de 181 alts càrrec defensant la figura de Franco. Entre els signants hi ha el general Emilio Fernández Maldonado que fa més de quaranta anys que viu a Tremp, i des del 2012 n’és fill adoptiu.

Desenganyats del tot, ara ens toca fer la nostra via tot i acceptant que serà una via llarga i que ens caldrà molta fermesa i perseverança. Però ells també tenen les seves contradiccions puix que tenen el franquisme molt viu en el ventre de tota les administracions, i ja ha sortit al carrer fent mostres de tot menys de tolerància i de democràcia. I és que parlar de tolerància, de democràcia i de respecte amb els franquistes, és un impossible. La seva genètica no està feta per conviure en les llibertats i amb respecte.

La divisió social que denuncien aquests partits que aixopluguen els franquistes, i alguns del seu entorn, és aquesta i cada vegada queda més clar com amb molta arrogància llisquen cap al totalitarisme genètic. De fet, els que tenim certa edat i vam viure el franquisme, veiem amb moltes retallades de drets i amb la prepotència de certes autoritats, un reflex del què vam viure.

Aquesta és la gran estafa del 78! Molts de nosaltres pensàvem que mai més tornaríem a viure-ho, i ara hi tornem. S’empresona sense judici, s’interpreten lleis ad hoc per perseguir uns relats inventats, es persegueixen cantants i persones per fer un twitter, la GC i la PN han recobrat la mateixa prepotència i seguretat de la impunitat d’abans.

L’espectacle de l’espanyolisme en l’homenatge a les víctimes del terrorisme del 17-A, és un espectacle d’arrels clarament franquistes; tant per estètica com per les proclames. I sí, avui Catalunya és una societat dividida, entre la gent normal i democràtica i els franquisme sociològic, genètic i supremacistes espanyolistes.