Amb tot el dolor del món, haig de dir que ara mateix sóc incapaç de fer-vos confiança. Si en les meves paraules hi trobeu un deix de tristor, no us equivoqueu; estic trist, desenganyat, emprenyat i potser més coses; però fins aquí m’hi heu portat vosaltres. Sempre he pensat que per tenir èxit en les gran empreses, requereix grans líders, i avui a Catalunya cap els que tenen responsabilitats no els veig capacitats de lideratge polític de primer ordre. Ho sento i em dol, però és així. Cada vegada que hem canviat la cordada i el cap o caps de colla, hi hem perdut i avui els que tenim no els veig capacitat per dur-nos més enllà del camp base. I sé que això que dic és greu i que potser sorprendrà a més d’un, però honestament, no els veig capacitats per encapçalar aquesta cordada en els moments més difícils.

Entenc que no tot és culpa es vostra, les interferències judicials són molt fortes, però precisament els bon lideratges són imprescindibles pels moments difícils. Quan la mar és plana qualsevol grum pot portar el timó. El problema de masses caps és que pot passar el que ara ha passat, que un dels socis de govern que compartia estratègia i objectius, per les raons que siguin, les ha canviat. Però ho ha fent volent fer-nos veure que ell és el mateix, el més radical per “fer República”. Però després els fets els porten a fer autonomisme. Necessàriament canviar no ha de ser dolent, el problema és la manca d’unificació entre els fets i les paraules, perquè en política s’ha de poder explicar què fas, on vas i com hi vas.

Necessitem urgentment aturar-nos en el camp base abans d’atacar el cim. Descansar, planificar, unir forces i objectius, fer una cordada potent i cercar un sol cap de colla sabent sempre que en una empresa així, la velocitat del moviment serà sempre la velocitat dels més lents, si és que volem arribar tots junts al cim.

I mentre ens reorganitzem, debatem tot el que faci falta, i tenim clar l’objectiu per atacar-lo, fem tranquil·lament allò que sabem fer i fem molt bé: enfortir l’economia. I sobre tot guanyant marcats exterior per ser menys dependents.

Desitjo que rectifiqueu ràpidament. Que feu honor als vostres càrrecs i compromisos i honoreu a tota aquesta gran munió de persones que us hem votat i seguit. I si us plau, no repetiu la faula de l’escorpí entre vosaltres. Ni ens feu creure que els molins són gegants perquè tenim capacitat d’anàlisi i de crítica, però també alhora tenim capacitat per entendre un canvi de guió si les exigències ho imposen. Tot menys enganyar-nos i enganyar al País.

No perdré mai ni la fe ni l’esperança en el nostre futur, abans la perdré amb vosaltres.