D’Ovidi és aquesta afirmació: “les lleis hi son perquè el poderós no ho pugui tot”.

Ovidi va néixer el 43aC i va morir el 17dC, per tant fa dos mil anys d’aquesta afirmació. La meva pregunta és, els catalans d’avui la podem subscriure? Realment les nostres lleis són perquè “el poderós” no ho pugui tot? Mirem pocs fets que tots tenim encara en la memòria.

1.- El 30 de setembre del 2005 120 diputats dels 135 van votar una Proposta d’un Nou Estatut en el Parlament de Catalunya, que és com dir tot l’arc parlamentari excepte el 15 diputats del PP.

Aquest Estatut, seguin la tramitació que preveu la llei, va ser portar al Congrés, i allà va passar per la Comissió Constitucional presidida per Alfonso Guerra que va ser “retocat” més d’un 50% dels articles.

En el març del 2006 va ser aprovar per les Corts Generals i el 18 de maig del 2006 els catalans el var aprovar amb referèndum.

Després d’entrar en vigor. El 31 de juliol el Partit Popular va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra 187 articles, admès a tràmit pel TC el 28 de setembre del 2006. A banda del PP, també el Defensor del Poble, el socialista Enrique Múgica, la Comunitat Autònoma de Múrcia, de la Rioja, d’Aragó, la comunitat Valenciana i les Illes Balear, també en van presentar.

El 28 de juny del 2010 un TC amb part dels seus membres en funcions per la incapacitat dels partits polítics a entendre’s per renovar-lo, van dictar sentència. El magistrat Eugeni Gay Montalbo, també en funcions, va fer un vot particular que, tot i estan d’acord amb la sentència, criticava per ineficaç el preàmbul i també senyalava la incongruència que alguns dels articles declarats inconstitucionals es trobaven en una redacció idèntica en l’Estatut d’Andalusia votat pel PP i no impugnat.

La sentència va desvirtuar totalment el Nou Estatut. És a dir, els poderosos van sotmetre la voluntat popular catalana expressada democràticament en un referèndum.

2.- En el 2017 els catalans concorrem en una eleccions al Parlament de Catalunya en una situació molt difícil per l’aplicació del 155 i malgrat això l’independentisme guanya la majoria absoluta. Les interferència del Magistrat Pablo Llarena en el Parlament de Catalunya, va impossibilitar que el candidat Carles Puigdemont es presentés per una interlocutòria de Magistrat, molt discutible. El substitut Jordi Turull el dia abans de ser proclamat President, Llanera el va empresonar provisionalment, situació que encara persisteix, i no va poder ser nomenat. La llei no ha servit perquè el poderós no ho pugui fer tot.

3.- El 28 abril del 2019 a l’Estat espanyol es van convocar eleccions a Corts Generals. A Catalunya ERC va guanyar les eleccions amb 15 diputats i JxC amb 7. Un total de 1.517.196 vots. Entre els escollits hi ha Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi Turull i Oriol Jonqueres, els quatre en presó preventiva.

Pel què fa en el Senat, que les eleccions són nominals, el senador més votat a Barcelona va ser Raül Romeva, ( en presó preventiva ) amb el 37,71% del total de vots i seguir per Manuel Cruz (ara President del Senat) amb una diferència de pràcticament 200.000 vots.

En un acte de molt dubtosa legalitat, ahir la Mesa del Congrés amb l’excepció dels dos representat de Podemos, que van votar-hi en contra, va suspendre els quatre diputats empresonats, i la setmana que ve sembla que ho farà el Senat amb Raül Romeva. El poderós ho ha pogut tot.

I dit això els catalans ens hem quedat sense l’estatut que vam votar en referèndum, ens vam quedat sense els candidats a la Presidència de Catalunya votats democràticament, i ara ens quedarem sense els diputats i l.517.196 votants sense representació; i el senador prop d’un milió de vots sense representant.

Catalunya no  cap en la democràcia espanyola.