En Josep López de Lerma, avui fa un article en el Diari de Girona que titula: “La princesa Elionor a la sala d’Espera” i a banda del panegíric que fa de la monarquia espanyola hi noto uns errors que m’agradaria comentar. Diu: “ La Fundació no és un invent del «règim del 78», sinó fruit de la voluntat integradora i reconeixedora de la diversitat del rei Joan Carles I i del seu fill, el rei Felip VI.” No, la Fundació va ser concebuda en un moment de molt baixa propularitat de la monarquia a Catalunya i uns prohoms catalans: Conde de Godó, Miquel Roca, Arcadi Calzada,… i d’altres, es van inventar la Fundació. La seva génesi va ser molt discreta amb entrevistes a medis de comunicació per intentar  que no hi fossin extremadament beligerants. Els primers anys va ser un acte, més o menys reixit, fins que el Borbó Rei,  que havia ostentat el títol de pincep de Girona, el 3-O va fer aquell discurs tant beligerant. Un discurs tant incendiari que ni Mariano Rajoy, ho volia i va obrir la porta del “a por ellos”. Aquella commoció va provocar el rebuig definitiu a la monarquia de gran part dels catalans.

Dos anys més tard, a través de digital El Español, la Zarzuela diu: “El Rey no se arrepiente de nada de lo que dijo en su discurso ¿cómo se va a arrepentir? (…) No cambiaría ni una coma (…) arropó a todos esos catalanes que se estaban sintiendo completamente abandonados (sic). El gobierno Rajoy tuvo dudas. La decisión estaba tomada el mismo 1-O, ese día avisó a Moncloa que quería dar un paso al frente para que España se viera como un país serio. Viendo las cargas policiales, jamás dudó”. 

De fet com a resultat d’aquell discurs,  honorables empresaris gironins que des del principi van formar part activa del patronat de la Fundació és van donar de baixa expressant les raons en una carta pública molt reveladora.

L’assenyalament de noms propis que fa l’autor de l’article, segons ell: “per la història més provinciana de casa nostra: rectora Anna Maria Geli, alcaldessa Marta Madrenas i el president Domènec Espadaler” estic segur que sí passaran a la història per haver defensat l’honor i la democràcia, mentre que alguns podria ser que malmetessin la seva història tot i havent tingut un bon currículum.

Tampoc és ètic comparar un rei, com fa,  amb un primers ministres o presidents de repúbliques. Si vol fer-ho ho ha de fer amb iguals, i seria bo que ho fes amb la Reina d’Anglaterra. Incapaç de fer un discurs incendiari com aquest, ni tant sols fer de viatjant de les grans empreses pel món o anar a Davos a vendre espanyolitat.