Ja sé que estem en uns moments complicats i que el confinament és una mesura extraordinària per la qual no hi estàvem preparats, ni tant sols hi havíem pensat. Però els fets extraordinaris venen quan hom menys s’ho espera. Us dic per experiència de vida que quan de cop té un fet extraordinari negatiu cal molta calma per assumir-lo i lluitar per sobreposar-se, fins i tot quan tot sembla impossible, s’ha de lluitar perquè  us asseguro que sovint els miracles existeixen, si hi posem la constància i la disciplina necessària. El pitjor que ens podria passar és quedar-nos aturats, atordits i lamentant-nos de la nostra dissort. Ara toca quedar-nos a casa, i després ja sortirem.

El que no m’agrada del què veig és que en aquests moments complicats s’entri en una deriva ferotgement i unitarista per tal de combatre qualsevol que gosi dir que el rei va despullat, o, fins i tot, que el rei potser va despullat, davant d’aquesta gent amb moltes medalles, i amb poc coneixements científics, que aprofiten l’avinentesa per fer una apologia que res te a veure amb la pandèmia. I això ho trobo repugnant. I seguint amb el seu sistema militarista de l’obediència sense qüestionar-la, quan algú gosa qüestionar-los i demanar variar l’estratègia, automàticament s’esdevé un dissident i ara cal unitat rere el general. I si s’insisteix, el comparen com un publicista goebbelià  sense atendre el judici i les recomanacions de científics, aquets sí, científics, que reclamen les mesures que rebutgen.

I és que en el fons, estem en una contesa ( fitxin-se que no dic “guerra” expressament com els hi agrada als entorxats militar i portaveus) molt barroera perquè juguen fins i tot amb vides, per recuperar unes  essències ja enterrades.

En caldrà paciència, constància i contundència, perquè ens neguem a sentir-nos manipulats i callats.

Bon confinament i sempre amb el cap alçat. Ens en sortirem