“Manejar una crisis sense un clar lideratge assertiu i transcendent pot portar greus conseqüències per les organitzacions”
La incertesa porta sentiments buits d’arranjament. Molts són els que pateixen pel futur del seu negoci, per la seva empresa, per la seva organització o pel seu lloc de treball. I molts són els estudis que indiquen que amb por el rendiment dels treballadors cau exponencialment. No és només Maslow qui determina que la seguretat en la feina és el segon factor en importància després de la nòmina. I en època de crisi la incertesa, la por de perdre el lloc de treball i la inseguretat del devenir de la organització augmenta. Tot plegat, genera quadres d’ansietat professional als agents que intervenen i amorren la maquinària quan hauria de moure’s d’una manera més fluida que mai.
I aquesta crisi ja s’ha emportat prou víctimes. Moltes en forma de patologies psiquiàtriques greus, altres amb una alça espectacular de suïcidis d’empresaris o directius que no han suportat perdre poder, control, diner, prestigi. Grans fortunes s’han quedat en no res i no és fàcil suportar no poder mirar la cara dels altres quan abans s’estava al regne dels Déus. Per milers es compten els concursos de creditors presentats des del començament de la crisi a l’estat Espanyol. Afegit al milers d’ERO presentats a Catalunya, que han afectat a persones que han engrandit la xifra de l’atur al 2008, 2009 i ara 2010 fins als 20,5% de taxa d’atur, no fa falta incidir en les solucions per superar la conjuntura el menys traumàtica que podem.
Han estat molts els projectes d’èxit que hem viscut gràcies a equips ben cohesionats, motivats i involucrats en els mateixos. Grans empreses que han nascut del no res. Amb forts lideratges, amb una idiosincràsia particular i profunda que ha creat empreses familiars de diverses generacions, grans multinacionals o petits negocis, punteres en gestió, tecnologia, resultats, de sectors diversos, sanejades, ben cimentades i preparades per aguantar els moments difícils que s’estan produint. Però aquest lideratge s’ha de reforçar en temps de crisi. No val continuar fent el que fèiem. No és suficient.
Liderar amb assertivitat i transcendència en temps de davallada és el factor diferencial que desentumeix els equips per aconseguir majors productivitats i rendiments en les organitzacions. I no és qüestió només de transmetre seguretat, es tracta de comunicar amb transparència situacions a les que no estàvem acostumats. La opacitat porta desintegració i desconfiança. Liderar significa aconseguir compromís dels integrants de l’equip, donant sentit a la seva feina i contribució en el projecte, inspirant confiança i motivant-los a aconseguir els objectius. I no només li toca a l’alta direcció, sinó també a cada un dels components de l’organització que han de mostrar aquest lideratge, probablement, a tots i cada un dels col·laboradors. Modificar l’estil de lideratge pot aportar el canvi necessari davant la nova situació.
Comunicació assertiva, dialogant i de presa de decisió ràpida, tot i buscant el major concens possible. Autocontrolat amb un nivell d’intel·ligència emocional molt alt i una capacitat de gestió de l’estrès encomiable. Barrejat amb una dosis d’optimisme i gran capacitat creativa, són sens dubte, el còctel de competències desitjables pel líder de la crisi.