Imagineu-vos un consultori pediàtric.
Uns pares escolten, preocupats i confosos, les explicacions que el metge els dóna en relació al problema de la seva filla de 7 anys. La nena té una greu carència de calci. S’ha de medicar, prendre el sol, controlar molt bé la dieta… perquè les conseqüències de la descalcificació, i més en una nena, poden ser molt greus.
Els pares, a petició del pediatre, expliquen el que la nena menja normalment. Ni llet, ni iogurts, ni formatges, ni verdures, ni llegums, molt poc peix…
El pediatre, estorat, pregunta “però com és que no pren cap làctic? I el peix i les llegums???”. Aleshores, els pares es giren cap a la nena i li diuen “ho veus? ja et dèiem que això no podia ser”.
