Del Rimbau al Riberal

També hauriï pogut titular “la llengua catalana per damunt de tot, mais le français avant tout”

Dimecres vaig anar a veure la “Cantate de l’Archipel”, l’espectacle d’inauguració del nou teatre transfronterer. Havia llegit el post de l’amic Aleix , post que me condicionava, fins i tot m’he posat la qüestió de quedar a casa per a no perdre-hi temps, tot i que volia comprovar si per una vegada tenia gusts en comú amb un ministre francès.

No m’allargaré sus de la qualitat de l’espectacle. L’hora i mitja de l’espectacle no em va pas semblar llarga, fins i tot hi sun trapat plaer, m’hi vaig recrear, m’ho vaig passar bé, en resum l’espectacle me va agradar, però no sóc cap crític artístic, no tinc cap competències sus del tema, la meua cultura és segurament provinciana i l’espectacle d’en Tosi me pot agradar, sense que correspongui al gust universal del ministre francès.

El que m’ha fet més reaccionar és l’absència de la llengua catalana.

El Domènec Reixach ha fet la presentació de l’obra explicant-nos que era a la imatge de la programació de la temporada, i és veritat, del punt de vista de la presència de la llengua catalana l’obra és fidel a la programació, és a dir la llengua hi és (quasi)inexistent.
Hem sentit a parlar dues persones, Domènec Reixach i Sergi López, els dos en francès amb un fort accent català, però de català només hem tingut dret a l’accent.

No se i és fet del nou Senador, inventor de “L’accent catalana de le République française”, però podem deixar de somiar, el “Théâtre de l’Archipel” no serà aquest lloc que ajudi a la normalització de l’ús de la llengua pròpia.

Si hagués triat el segon títol, “la llengua catalana per damunt de tot, mais en français avant tout” hauria estat també per a parafrasar el senador Bourquin, parafrase perfectament il·lustrada al “Théâtre de l’Archipel” amb la transcripció dels texts en llangua catalana molt per damunt de tot, tan alta la llengua catalana que en dificulta molt la lectura per la gent de les primeres files. Per cert la major part de la gent de les primeres files no han vist la transcripció en català.

Perpinyà la catalana… no perdoneu la catalana més que MAI ha perdut una nova oportunitat d’evidenciar la voluntat de fer viure la llengua catalana en tota normalitat, però existeix realment aquesta voluntat?