El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/hervepi
Articles
Comentaris

Sóc burro… més que mai!

A vegades tinc la impressió de ser poc fi, uns diran desperta’t, no és cap impressió: no ets fi. Doncs aquesta gent m’ha d’explicar un parell de cosetes que no acabi d’entendre.

Fa uns dies vam publicar a la pàgina de la Federació una crònica del Joan-Jaume Prost sobre lel bloqueig de l’ensenyament del català a Catalunya nord, portem 5 anys sense obertura de cap filera bilingüe.

El Joan-Jaume Prost acaba el seu text explicant que les raons del bloqueig són estrictament polítiques i no econòmiques puig que una filera bilingüe no costa ni un €uro més que una filera franco-francesa, una solució a priviligiar en temps de crisi.

Cada dijous rebi amb plaer el butlletí digital de la vila de Perpinyà, una operació de comunicació com ho saben fer les institucions. Faig un clic a l’enllaç del butlletí paper i recerqui la -quasi-pàgina en català que trobareu pàgina 13.

llegeixi amb interès els articles i sorpresa, hi ha el resum de la jornada de debat i reflexions del 24 de setembre: Perpinyà la Catalana més que mai.

No hi vaig poder participar, m’han arribat versions crítiques de la jornada i m’interessava el resum oficial. És clar que no s’hi critica en cap moment la política “catalanista” de la ciutat però més enllà de les valoracions personals que en puguem tenir una frase capta la meua atenció:

Els anys han passat, el contracte establert el 1993 s’ha complert i moltes accions van ser realitzades. Així, entre d’altres, es van dedicar uns 60 000 € per a l’aprenentatge de la llengua amb classes d’iniciació en 16 escoles maternals i primàries”

I tinc dubtes.

Aquests 60.000€ que s’han gastat, per què s’han gastat? Han reflexionat els responsables polítics, han discutit el fet que aquests diners públics s’havien d’invertir de la millor manera?

Per quina raó la municipalitat de Perpinyà gastaria diners cada any per a pagar de 30 minuts a 2 hores setmanals per una iniciació a la llengua catalana, quan sabem que el resultat és iniciàtic però generalment no va més enllà, llavors que la creació i la multiplicació de fileres bilingües o una extensió de l’escola Arrels  serien d’un cost reduit al mínim per un resultat satisfactori?

En temps de crisi, reaccionem. Tenim la possibilitat de generalitzar l’ensenyament del català per un cost mínim, per què pagar més i tenir menys?
Per cert, no vull picar únicament sobre Perpinyà, el que és bo per Perpinyà ho és per la resta dels vilatges i viles nord-catalans.

Potser Perpinyà podria pagar la seua quota al sindicat de batlles per la llengua catalana i d’aquesta manera engegar una política lingüística real a nivell de tot Catalunya nord i potser estalviar diners i disbarats per un resultat eficient.