Cerdanya que tinc al cor,
Ufana de sang i d’or,
Ferida per tants enganys,
Lluites d’ençà d’anys i panys.

Cerdanya que es riu del vent,
Sota el sol impenitent,
Plana oberta al cel estès,
Lluites per tot i per res.

Cerdanya rica d’espers,
Entre tramuntana i cers,
De cara al llamp i la pedra,
Lluites contra la frontera.

Cerdanya on madura el blat,
Amb somnis sembrats pel prat,
Mentre la vida se’n va,
Lluites força per demà.

Joan Iglesis

Sempre endavant!… Mai morirem!… Sem una nació!… Poden canviar el nostre nom…
Mai no apagaran la nostra fe lluminosa, la nostra llengua que refila, xiuxiueja i raja com un riu del Canigó cap al mar.
No ocultaran la nostra cultura més que mil·lenària…
Ara bé: angelets que esdevenim, caliu que ens estem, lluitem contra un obscurantisme que es pot assimilar – usant de mètodes
subrepticis, viciosos i perversos – al racisme, al negacionisme, fins a arribar al revisionisme….
Ens poden batejar occitans, gripaus, ratolins o pallagostins…
Nosaltres aquí (gràcies a Joan Cayrol i a Jordi Barre!…) parlem català!…
No s’adonen del gravitat del que fan… Comprometen la història catalana,l’ensenyament de la llengua tant per a la mainada, com per als adults, les tradicions populars, el patrimoni més que vigent i perenne ….
I més encara la visió i la percepció que el Principat, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, l’Alguer, el Vall d’Aran tenen de Catalunya Nord.
Com en tenen aquesta mateixa percepció tots els països i pobles del món que consideren Catalunya com un exemple de democràcia i de tolerància, de terra, de passió, de fe i d’esperança, com la supervivència de la llibertat, del respecte
individual i de la força i dels objectius comuns : els que ens obliguen, els que ens animen, els que ens conviden a viure…
Visca Catalunya… Terra sagrada, única i imprescindible, si bé tan rica del passat, també molt més confiant en el demà que s’anuncia…
Joan Iglesis